Estem vivint un moment difícil i complex i ningú té la solució màgica per a res. Per aixó és bo, crec, abocar les idees que tenim sobre la situació, per a poder avançar en possibles camins de solucions.
Si comencem pel principi, primer hem de parlar de la ideologia i dels valors d’ERC. En aquest moment, més que mai, no ens hem de tancar en “ismes”, al contrari hem d’obrir la ment i l’esperit i ser capaços de posar en qüestió el que calgui. Hem de pensar per nosaltres mateixos, sense prejudicis, i actuar en conseqüència.
Ja fa quasi un any, un alt dirigent del partit va escriure i va dir públicament que ell és socialista català i independentista. Una opinió i una posició totalment respectable. D’altra banda, també recentment, la Fundació Irla ha enviat sengles documents de la Internacional Socialista.
Vol dir aixó que ERC és defineix com a socialista?. És (i ha de ser) ERC un partit socialista, encara que català (el PSC també) i independentista (el PSC segur que no)?. Particularment, no crec que sigui una bona idea. Al contrari, penso que és una equivocació, tot sigui dit amb el màxim respecte a les opinions dels demés.
D’entrada, la gent normal, és a dir la majoria de la gent -que no fa massa distincions polítiques i que no està “malalta” de política com els que ens hi dediquem- tendeix a identificar socialista català amb la gent del PSC, i la Internacional Socialista amb el PSOE. Si és així, no tinc massa clar com ens ho farem per a esgarrapar vots al PSC al conjunt de Catalunya i, molt especialment, a la regió metropolitana. Com ja s’ha vist, d’altra banda, a les darreres eleccions municipals i espanyoles. Més aviat ha pasat el contrari, sobretot a les darreres. Potser ha arribat el moment que, sense prejudicis, posem algunes coses en qüestió, i per exemple aquesta.
D’altra banda, tota la història d’ERC és molt clara. A ERC hi han militat i encara hi militen (o hi simpatitzen o la voten) socialistes, però també socialdemòcrates, liberals, demòcrates radicals, marxistes, comunistes no ortodoxes, llibertaris i anarquistes. Aquesta ha estat, i encara és, una de les grans riqueses d’ERC: la seva diversitat i la seva pluralitat que no fan més que enriquir-la i fer-la més forta. I això ens permet enfortir-nos i eixamplar el nostre espai polític, social i electoral.
ERC no ha estat mai un partit de “ismes”. Només amb dues excepcions: el republicanisme, es a dir els valors republicans, i l’independentisme. Crec que voler convertir a ERC en un partit socialista de forma exclussiva, encara que sigui català i independentista, només fa que debilitar-la i reduir el seu espai polític, social i electoral.
I aleshores, quina és la ideologia i quins són els valors d’ERC?. Doncs, els de sempre però adaptats al mon d’avui. És a dir, els valors republicans reformulats pel segle XXI i la radicalitat democràtica.
Crec que el que realment ens defineix (i ens ha de continuar definint) ideològicament i políticament són:
· els valors republicans, és a dir la llibertat, la igualtat i la fraternitat (solidaritat),
· la defensa dels drets humans, tant els individuals,
com els socials, com els col·lectius o dels pobles,
· l’independentisme,
· la radicalitat democràtica.
Penso que una de les nostres urgències més importants és redefinir aquests elements, que ens defineixen ideològicament i políticament, per a adequar-los a les noves realitats i necessitats del mon actual, especialment a Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!