L’estiu es una època de relativa tranquilitat en la que es pot llegir o rellegir mes o, almenys, mes pausadament. M’agradaria compartir, doncs, les lectures que m’han acompanyat darrerament i que mes m’ha interessat.
Pel que fa als assaigs, es molt recomanable”Un català entre bascos” d’en Toni Strubell per resseguir les relacions entre Catalunya i Euskadi avui. Els “Darrers escrits” de l’Ernest Lluch es una lectura molt recomanable en temps de nou Estatut. Com també ho es la “Declaració del Palau” de Catalunya 2003, on queda clar que sobirania i finanançament son les dues potes necessàries per a una Catalunya lliure. Als que ens interessen aquestes coses son molt valuosos “L’espoli fiscal. Una asfixia premeditada” de Jordi Pons i Ramon Tremosa i “Anàlisi dels fluxos redistributius territorials a l’Estat espanyol” de Guillem López Casasnovas i Jordi Pons.
Des del punt de vista de la historia es remarcable la “Historia del republicanisme a Catalunya” d’Angel Duarte i el recull de “Textos per la llibertat de Catalunya” editat pel Departament de Presidència de la Generalitat. Pel que fa a la reflexió sobre l’actualitat dels valors republicans a la política i la societat, independentment de les formes concretes de govern, m’han interessat “Proceso abierto. El socialismo despues del socialismo” de Fèlix Ovejero i “El eclipse de la fraternidad” d’Antoni Domenech. Dues petites joies des del meu punt de vista: “The Wisdom of Crowds: Why the Many are Smarter Than the Few” de James Surowiecki, una reflexió brillant i divertida sobre l’economia, la societat i la vida en general als nostres dies; i “Conscience contre Violence” de Stefan Zweig (recentment traduïda al català, crec) una reflexió increïblement interessant sobre la llibertat i la tolerància enfront de l’integrisme i el fanatisme, a partir de les actuacions i actituds de Calvino a Ginebra al segle XVII.
En el camp de la gestió (management) del sector públic m’han interessat molt “Ja saben que fas?. 10 histories per entendre millor la comunicació” de Jordi Martínez i “Aprender liderazgo politico” de Jordi López Camps i Isaura Leal Fernandez. També, “Managers not MBAs” del guru Henri Mintzberg i “Bad Leadership. What it is, How it happens, Why it Matters” de Barbara Kellerman. Una altra joia, en aquests temes, es “La comunicacion municipal, complice con los ciudadanos” de Toni Puig, una reflexió de primera línia sobre la comunicació en el sector públic.
Com que m’agraden els “thrillers” he pogut disfrutar de les magnifiques descripcions de Venecia de Donna Leon a “Son profund” i “Proves falses” com també les de Bolonya a “L’intermediari” de John Grisham. (Per cert, aquesta ultima vaig poder llegir-la poc abans d’un breu viatge a Bolonya i Ravenna, quan també vaig llegir els magnífics “Camins d’Italia” de Narcís Comadira). El meu autor preferit en aquest genere es, però, Philip Margolin. Quina delícia els seus dos últims llibres “Sleepy Beauty” (ja traduïda) i “Lost Lake”.
Pel que fa a la poesia, els darrers temps han estat per a Joan Vinyoli i la seva obra complerta. Un gran poeta des del meu punt de vista. També m’he dedicat a rellegir algunes coses de Salvador Espriu i Miquel Martí Pol.
Crec que de tant en tant es imprescindible rellegir el “Allegro ma non troppo” d’en Carlo M. Cipolla i especialment “Las leyes fundamentales de la estupidez humana”: humor intel.ligent i clarivident de primera.
Finalment, després de tants anys (dels 7 als 17) d’escoltar-ho diàriament a l’escola religiosa es tot un redescobriment la lectura dels “Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, amb els Fets dels Apòstols, la Carta de Pau als Romans i el Llibre de l’Apocalipsi”. La traducció nova del grec que n’ha fet en Joan F. Mira fuig de qualsevol dogmàtica religiosa i doctrinal i es centra en la narració literària. Una aposta interessant i necessària, crec, amb la que estic disfrutant molt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!