Tenim una proposta de nou Estatut aprovada en Comissió. És molt més potent i ambiciosa que l’Estatut de 1979.
Tanmateix, els drets històrics i el model de finançament continuen sent motiu de polèmica i desacords. El PSC va votar en contra de la concreció dels drets històrics en determinades competències. CiU va votar en contra del model de finançament que figura a la proposta d’Estatut.
Ara és, doncs, el moment perquè uns i altres es moguin per acostar posicions en aquests dos temes. És la seva responsabilitat i no la poden traspasar. És l’hora que PSC i CiU demostrin la seva responsabilitat i la seva voluntat política d’arribar a acords per tal d’aprovar un nou Estatut que és poderòs.
Pel que fa als drets històrics és el PSC qui ha de prendre la iniciativa. Qui ha de fer propostes per tal d’arribar a acords transaccionals amb els que ara han donat suport a la proposta de la Comissió. El President Maragall ha fet un cert moviment amb els seus punts bàsics pel nou Estatut. Tanmateix, dir que “Catalunya ha desenvolupat i es regirà per un sistema propi de regulació de serveis en els camps de la llengua, la cultura, el dret civil i l’organització territorial” és molt ambigu i poc concret. De moment, al menys, no ha estat contradit per ningú del PSC.
La inciativa respecte al nou model de finançament ha de ser de CiU. La proposta ara aprovada en comissió és una proposta poderosa. Una proposta que no significa només “obtenir un nivell de serveis similars per un esforç fiscal similar” segons la interpretació que en fa el President Maragall en els seus ja famosos onze punts. Una proposta que va molt més enllà ja que ens porta al concert econòmic i a la disminució del dèficit fiscal. Però, també és una proposta responsable i realista.
En aquest cas li toca a CiU moure fitxa. Cal que tingui voluntat i iniciativa política per tal de fer propostes concretes que puguin ser transaccionals amb les del model ara aprovat en comissió parlamentària. Fins ara, però, CiU pràcticament no s’ha mogut de la seva posició inicial. Ara és el moment de la negociació i de les decisions polítiques. Ja ha passat el moment dels estudis sobre la viabilitat i eficàcia jurídiques de les propostes sobre el model de finançament.
Ha arribat, doncs, el moment de la veritat. Ara, tant el PSC com CiU s’han de moure. Han de demostrar la seva voluntat política de tenir un nou Estatut. Perquè Catalunya i la gran majoria de les catalanes i els catalans volem un nou Estatut que ens doni més sobirania política i fiscal. I el volem ja.
Aquesta darrera setmana ha estat important que el President Maragall poses sobre la taula els seus onze punts en relació a l’Estatut. Avui els reprodueix el diari Avui en comparació amb els cinc punts presentats per Artur Mas a finals de juliol.
També ha estat important, i motiu d’un cert terratremol politic, el coneixement dels informes encarregats pel govern espanyol a diversos catedratics respecte a l’Estatut català, i que van ser filtrats a El País de 26 d’agost.
Molt clars i interessants els articles de Josep Huguet (“Estatut: limites del tacticismo”) a La Vanguardia d’avui, de Xavier Vendrell (“Estatut ambicioso: alla donde se cruzan los caminos”), en reposta a un article anterior d’Ernest Maragall, a El País de 27 d’agost, i de Joan Rigol (“Politicos catalanes, hoy”) a La Vanguardia de 23 d’agost.
En canvi, m’ha semblat massa llarg i poc clar l’article del President Maragall (“Convencer o conllevarse, federalismo o nacionalismo”) a El País d’avui diumenge.
D’altra banda, l’ex-President Pujol sembla voler donar la raó als que l’acusen de no voler un nou Estatut, perquè posaria en evidencia que ell no va ser capaç de canviar-lo en tota la seva llarga etapa de govern i, fins i tot, va pactar no tocar ni l’Estatut ni el model de finançament a canvi del seu pacte amb el PP. Ha fet diverses declaracions que apunten en aquest sentit, així com un article (“Del Estatut y de sus escollos”) a La Vanguardia de 22 d’agost. En canvi coincideixo notablement amb el seu article sobre les relacions entre la Generalitat i el govern de l’estat i els governs locals (“Quin lloc ha d’ocupar la Generalitat?”), publicat a la web del Centre d’Estudis Jordi Pujol el 24 d’agost.
Finalment, Antoni Segura fa una interessant, i com sempre pedagogica, proposta per aprovar l’Estatut (“Desbloquejar l’Estatut”) a El Periodico de 24 d’agost. Juan-Jose Lopez Burniol coincideix amb la postura del PSC respecte als drets historics (“Historia constitucional”) a El Periodico de 26 d’agost. El professor Josep Lluis Sureda fa un profund analisi tecnic del finançament autonomic (“La indispensable revision de la financiacion autonomica”) a El País de 22 d’agost.
Molt notable també el reportatge de dues planes de El Punt de 22 d’agost sobre els diferents models federals al mon.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!