El govern espanyol vol revisar el mapa administratiu de l’estat per estalviar en temps de crisi. Una de les mesures serà reduir el nombre de municipis i de regidors, de manera que les localitats més petites dependran de les diputacions. Així, els governs provincials esquivaran durant un temps el debat sobre la seva utilitat. Una lluita de 200 anys, ja.
La història de les províncies espanyoles exemplifica l’esforç de Madrid per uniformitzar el mapa espanyol, per esborrar de mica en mica la pluralitat peninsular. Després d’intentar-ho amb els corregiments castellans, que Felip V va imposar a l’antiga Corona d’Aragó, el 1812 la constitució de Cadis ja va establir un primer precedent de divisió provincial d’Espanya. I 20 anys després, a la dècada dels anys 30 del segle XIX, és on hi trobem l’origen de les Diputacions provincials tal com les entenem avui.
Espanya es dividia en municipis i províncies, i per sobre ja hi havia el poder central de Madrid. Com un país uninacional. O com França, que estava aconseguint convertir-s’hi.
Lamentablement pels ideòlegs de l’invent a Espanya, però, la cosa no seria tan senzilla. Les guerres carlines van impedir desplegar la nova administració amb normalitat. I quan es van acabar, a Catalunya es va començar a reivindicar la unitat de les quatre províncies. La Mancomunitat del 1914 va ser el fracàs de l’esquarteració del país.
Després de la Segona República, que va suprimir les diputacions provincials temporalment, Franco les va recuperar per convertir-les en el seu òrgan de govern municipal. I així s’arriba al 1978, quan el desplegament de l’estat de les autonomies hauria pogut tenir com a conseqüència lògica la desaparició de les diputacions.
Però no. Després d’un segle i mig d’història fallida, Madrid va insistir amb les diputacions, que només van desaparèixer a les comunitats uniprovincials. Una decisió molt política que, per exemple, ha servit per negar a Catalunya una organització territorial pròpia, ja sigui en forma de consells comarcals o de vegueries.
Només el 1996, davant la necessitat d’aconseguir el suport de CiU a Madrid, Aznar va accedir a eliminar els governadors civils. Una maniobra feta a contracor; per això ara la Moncloa vol reforçar el paper de les diputacions provincials: perquè tinguin sentit. Perquè no desapareguin ni elles, ni la concepció d’Espanya com una entitat uniforme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!