Sembla que ara tot es redueix a saber fer una pregunta. Fa tems algú cantava que qui pregunta ja respon i qui respon també pregunta. Com veieu, aquesta discussió sobre com fer o no una pregunta ja és vella. I aquesta pregunta què implica? I si la fem així’ I si la capgirem? Només demano que la pregunta sigui formal i respectuosa, i per una vagada s’adreci a nosaltres amb el tractament de vos i no el vostè impostat. Us faig unes quantes propostes de preguntes com a exemple per triar.
Preguntes de resposta obvia. Voleu eliminar la corrupció de Catalunya? Si o no. Voleu una classe política totalment honesta? Si o no. Voleu una policia que ajudi als ciutadans? Si o no. Vol bancs que no ens prenguin el pel? Si o no. Voleu superar la crisi actual? Si o no. Voleu eliminar el tràfic d’armes? Si o no.
Podem fer preguntes recargolades. Estaríeu d’acord en permetre al nostres representants electes triats per sufragi universal iniciar els primers contactes amb el govern del regne d’Espanya per tal de valorar la disposició d’aquest govern a fer possible un procés encaminat a que el territori conegut com la comunitat autònoma de Catalunya assoleixi un grau més elevat d’autogovern, i si fos convenient a facilitar l’assoliment dels desitjos de millora expressats pels seus ciutadans Si o no.
També podem plantejar preguntes de resposta múltiple. Voleu que Catalunya tingui una relació amb Espanya? Si o no. O potser. O tal vegada. O m‘agradaria. O no ho tinc clar. O Dubto. O ni parlar-ne.Com voleu que sigui la relació amb Espanya: Federal? Confederal? Estatal? Nacional ? Regional?
Sempre ens podem plantejar això que en diuen una preguntat inclusiva però no en tinc exemples ni sé com caldria plantejar-la.
O simplement podem fer una pregunta que molta gent volem respondre Voleu que Catalunya sigui un estat independent’ Si o no.
Terrassa
10 de desembre de 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!