SENSACIONS
de Joan Pont i Montaner
El lent camí cap a la independència
Ahir hi va haver fumata, no sé si blanca o negra per part de les CUP-CC. Estic un poc sorprès i un molt decebut per aquest final. L’inmobilisme d’uns i altres ens situa en un atzucac i ens porta a unes probables eleccions el proper mes de març.Us faig algunes reflexions.
Tinc la sensació que hem perdut una batalla un el camí cap a la independència. El 27-S vam guanyar una hipotètica majoria parlamentària que no ha servit de res. Al març caldrà repetir més clarament aquesta majoria, però aquesta vegada haurà de servir per fer un pas més. Caldrà una majoria més majoitària.
De moment sembla que tornem a l’ autonomia d’abans del 27S, La declaració parlamentària del 26 d’octubre passarà als llibres d’història com un dia molt bonic i com un primer pas no reeixit. Diuen que es va perdre el plebiscit (48% a 52%) malgrat la majoria absoluta que els independentistes tenen en el parlament.
Hi ha hagut un desgast innecessari del procés durant aquests tres mesos de negociació per la investidura i l’acord de govern. Negociació? Més aviat a semblat un no diàleg de sords. Els uns Mas és i serà el nostre únic candidat. Els altres ho acceptem tot menys en Mas. I ni en Mas ni la CUP-CC, deien, serien obstacles pel procés.
Sembla que l’important de tot plegat no era ni el què, ni el com, ni el quan. L’important era, ha estat, és el qui. Ni pla de xoc, ni declaració rupturista… Tots amagats en el “jo vaig dir que” i ara no vull baixar del burro, tinc uns vots que m’avalen.
No sé que hem sorprèn més. Si la poca cintura de Junts Si i especialment d’ERC, l’ egoisme i el seu tancament en banda. O el ser abans antisistema i anticapitalistes que independentistes. Trobo a faltar aquelles CUP que havien de ser l’accelerador del procés, la garantia de la Repúbĺica… Crec que ningú ha estat a l’alçada del moment. Triem els polítics perquè negociïn i pactin, perquè faci política. Això és la democràcia representativa.
D’aquests tres mesos d’inconsistència nacional, d’incoherència i d’inmobilisme, en veig aquesta por a l’avanç cap a la independència. Ningú ha estat prou valent per a fer un pas ferm endavant. Ja he dit molts cops que no és, no serà fàcil. Trencar amb Espanya necessitarà coratge per part de tots, Dels polítics els primers.
Algú va dir “abans es trencarà Catalunya que no Espanya”. Siguem valents i pacients, i no li donem la raó.
Terrassa, quatre de gener de 2016
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aprenguem la lliçó! :
1 – Fer la Independència és fer la Nació, no és fer política i menys partidista.
2 – S’ha trencat novament el tòpic, no són les dretes les que sempre al final escunyen Catalunya sinó algunes esquerres radicals, el 1934 matant capellans i ara foten el ruc davant del procés.
3 – Si hem d’anar al març, anem-hi a guanyar la Independència:
3,1 – Anant-hi junts, tots junts, amb un sol programa i un sol candidat pactats d’antuvi. Res de pactes post electorals.
3,2 – Apostant per la DUI i abandonant la idea de pacte amb Espanya que no hi serà.
3,3 – Assegurant primer de tot el vot exterior.
Amb aquestes tres premises poden recuperar la Recuperació i Restitució de la nostra set vegades centenària Independència.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, català dels catalans pro DUI, simpatitzant de l’UPDIC del Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.
Recordo algún auto-atemptat per afavorir unes eleccions;també un famós dirigent de CC.OO de fa uns 30 anys,ara està al costat de qui presenta llibres de memòries,crec que sabeu a quí em refereixo.D’altres diuen que els apedreguen el local,per victimisme;quí ho ha fet?.Per aquest mateix estil,què han ofert a certs membres de la CUP per tal de fer descarrilar el tren?,càrrecs elevats i bons sous a certes grans empreses:telefònica,Endesa,Banco tal o cual,banco de España,………Crec que aquest és el llautó,l’ull dret és parent de l’ull esquerra.
SALUT i VISCA la Terra.