SENSACIONS

La situació financera del país i de l’estat es una situació creada pels governants els darrers anys. La poca valentia al explicar-nos l’estat de la caixa i la mala administració fan que el tràngol que ens fan passar els polítics sigui encara pitjor. Que ens retallin i retallin, que ens escanyin i tot per continuar sense resoldre res, fa sentir-se molt enganyat.

Tenim un deute brutal. Tant la Generalitat com el Govern Central. Fruit d’una important mala gestió dels governants des de fa anys, però sobretot durant la fase dels creixements il·limitats, quan totes ens ponien i vam voler lligar massa gossos amb llonganisses. Aquest desgavell, la crisi immobiliària, la crisi financera, ens ha portat cap a aquesta situació. I quant tens un deute brutal, l’última cosa que fas, o que hauries de fer, és tenir dèficit. Si ja deus diners, com pots continuar gastant el que no tens? Qualsevol que gestioni diners sap que si gastes més del que ingresses, tindràs un proble

Durant aquests últims temps, una de les grans preocupacions ha estat (i encara és) quin límit de dèficit ens permetia Europa i l’estat. Amb el que estem passant i ens fan preocupar per unes dècimes més o menys de dèficit. Dèficit? Els nostres polítics haurien de aprendre a sumar i restar i entendre que no pots gastar més del que ingresses. Ni 2%, ni 1,8%, ni 1,5%, ni 1% n 0,1%. Cal un dèficit 0 en els números de la Generalitat, i també de l’estat per començar a sortir del forat.

Tot i ser els primers reis de l’austeritat i per tant de les retallades, la Generalitat no ha aconseguit reduir el deute ni suprimir el dèficit, o almenys aquesta és la sensació que tinc. I també em sembla que hi ha poca valentia per explicar clarament i demanar els importants sacrificis que necessita el país. Tinc la impressió que les retallades afecten el moll de l’os de conegut com a l’estat del benestar, però no atura altres despeses potser prescindibles o ajornables. Prefereixo mestres preparats a les escoles que acabar el metro de Vallès. Prefereixo bones universitats que reduir impostos al BarcelonaWorld.

I això també vol dir que per avançar cap a la independència ens hem de preparar. Els polítics han d’aprendre a ser sincers i realistes, a tractar-nos com a adults i confiar en la gent, i nosaltres ens hem de preparar per una transició que serà llarga i complicada i ens demanarà sacrificis importants.

Terrassa, 23 d’octubre 2013

PD. Us deixo una música d‘Al Tall adient.