De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
La toscanització de Girona.
Hi ha una mena de poètica i mítica entre la Toscana i les terres gironines que ja fa temps que va en un augment imparable, irresistible.
Sovint, en parlar del paisatge empordanès, se l’ha definit com a Toscana catalana, per la presència d’algun xiprer, algun turó, camps de blat, oliveres i vinyes. D’ençà que les façanes gironines de la riba dreta de l’Onyar van adquirir el cromatisme que hi donà carta de naturalesa, les referències a Florència, l’Arno i el Ponte Vecchio han estat inevitables.
La definitiva eclosió d’aquesta atracció entre territoris ha tingut lloc a partir de l’establiment, per part de companyies aèries de baix cost, de línies regulars entre el camp d’aviació de Vilobí i el de Pisa. Han possibilitat a milers de viatgers d’un i altre costat del trajecte el coneixement recíproc de paisatges, patrimonis i cultures.
La Toscana és una destinació turística clàssica, inqüestionable, amb un perfil de visitants molt definit i característic. I Girona va per aquest mateix camí. L’altre dia, sense anar més lluny, en vaig tenir la prova irrefutable : al Passeig de la Copa, amb vistes sobre l’Onyar i amb Sant Feliu de fons, una parella feia una foto. Ell manipulava la càmera i mirava d’obtenir un bon enquadrament. Ella somreia i posava els palmells de les mans en un imaginari pla vertical, com si aguantés el campanar. Com una precursora del Pisa pushing a la gironina.
Imatge : www.llunalila.com
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha molt a dir sobre aquest tema, tens raó
els xiprers ha hi eren a l’empordà abans no arribés Ryanair, de totes maneres aquest refinament paisatgístic forma part de fenòmens més amplis en el temps i d’un nou refinament cultural que s’haurà d’estudiar..
Salut
Roger
Efectivament hi ha semblances força indiscutibles; de clima, geogràfiques i culturals.
Aprofito per remarcar que els “Bestiaris” catalans ( llibre amb dscripcions alegòriques i isimbòliques d’animals reals i imaginaris ) són traduccions i adaptacions del “Bestiario Toscano” i del “Fiori di Virtú” aquest llibres ( els bestiaris ) estan en la base d’algunes de les figures d’imatgeria festiva més celebrades de les nostres festes populars com la Víbria i la tarasca.
Una altra cosa és com s’exploten turísticament aquests trets que4 ens són tant propis; com una toscana de segona o com una realitat amb caràcter propi que forma part del món cultural llatí i mediterrani.
Manel