Aquest capvespre, en ple Empordà, en sortir a passeig amb la família hem sentit que em cridaven.
La veu que pronunciava el meu cognom era l’ànima (una ànima de carn i ossos, això si) del bloc Un capvespre a l’Empordà, que us enllaço ipso facto : (http://laieta2007.blogspot.com/). Un dietari personal ple d’imatges, de sensacions, de sentiments i de projectes d’algú que escriu poesia en prosa i que ara mateix ocupa bona part del seu temps en una vivència plena de sentit, compromís i solidaritat.
Ens vam conèixer fa uns mesos a l’altre extrem de la costa, en motiu de la presentació del tercer recull de contes -un llibre, una cosa ben tangible- de Jesús Tibau. Un autor i una obra dels quals se’n tenia notícia mercès a la xarxa, als blocs i a tota aquesta parafernàlia virtual -Internet, una cosa ben ingràvida-.
Potser sigui allò del nostre país, que és tan petit, i les coincidències i casualitats són freqüents, però estic convençut que la frontera (si mai n’hi ha hagut cap) entre el món real i el món virtual és cada vegada més prima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
una prova més que els blogs i la xarxa serveixen per a unir persones. En aquest cas, m’alegra que el meu llibre hagi estat el nexe d’unió entre vosaltres.
Salutacions
Ara mateix responent el post penso que donats els pocs metres que disten entre la vostra segona residència i ca meu, penso, que potser et connectes mitjançant el meu wifi…… (seria curiós ehhh). En guardo molt bon record d’aquell vespre a Blanes. Realment la linia que separa ambdós mons és quasi inexistent. Una abraçada i a veure si la casualitat fa que ens tornem a trobar ben aviat. Moltissimes GRÀCIES per dedicar-me tot un post.
Laia : Parlar de “segona residència” ens sembla una hipèrbole patrimonial. Agraïm l’hospitalitat, paciència i bona voluntat dels meus sogres, que ens acullen uns dies, de tant en tant. I no, de debò, no és pas la teva xarxa wifi la que pessigo.
Jesús : Tu tens més experiència que ningú en això de les trobades virtuals-reals. El teu poder de convocatòria contínuament t’ho demostra.