De res, massa

Ahir al vespre, l’Auditori de Girona es va omplir en ocasió de l’esperat concert dels Amics de les Arts. Allà on van, triomfen, i a Girona s’hi troben com peix a l’aigua: ja s’ha creat una complicitat d’anys. Hi havia molta expectació per la nova gira i el paper estava venut des de feia mesos. Jo confesso que m’hi presentava en blanc: del nou disc només havia tingut ocasió d’escoltar una única cançó. Els nois de casa, no. Ells ja havien donat la volta a tot el nou cançoner.

Tal com ha de ser, les peces noves es van barrejar amb antics grans èxits i el resultat va ser rodó. Ara faltarà aconseguir el disc (a la paradeta en van fer curt, així com de samarretes) i escoltar-lo tantes vegades com convingui. M’agraden les referències a Salinger, a Melville i continuo pensant que el dinosaure del títol ha de ser el de Monterroso. Potser és el disc més literari?

Vam començar a freqüentar els concerts dels Amics a la primera gira. Aleshores, els nois de casa eren nens i estaven acostumants a saludar els Amics i demanar autògrafs en acabat. Anit ja no van sortir. Es fan grans? Els Amics, vull dir.