104è joc literari de Tens un racó dalt del món.

Una setmana més acceptem el desafiament de  Jesús M. Tibau, que des de les ribes de l’Ebre ens repta a participar als seus jocs literaris. D’entre les aportacions millor valorades per l’organitzador s’hi compten les dels centres educatius. Crida que faig meva : docents, professores i professors : animeu els vostres alumnes a escriure i enviar algun relat. Montse F. :¿no s’hi apuntarien, els teus?

Llegia i llegia. Li agradava amb deliri i ho feia a tota hora. Al pati, sempre amb un llibre a mà, seia en un racó assolellat i devorava pàgines i pàgines. A classe, despuntava respecte de la canalla de la seva edat. La creativitat era el seu punt fort. La mestra quedava meravellada de la seva capacitat d’inventar històries, faules, rondalles …, i de contar-les a la resta de companys.

A l’hora dels exàmens, però, les ciències exactes i les materies d’estudi no eren el seu fort. Aquestes realitats tan concretes no acabaven d’encaixar  amb el seu món ideal, imaginatiu. Les notes no acompanyaven en la mesura que la brillantor creativa permetria suposar.

Els informes trimestrals concloien de manera indefectible amb la mateixa sentència: “Progressa adequadament, però sempre se’n va per les branques”.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *