El dret del consum des de Girona

A principis d’aquest mes vaig tenir l’oportunitat de fer una visita a la magnífica illa de Sardenya. La veritat és que, sens cap mena de dubte, val la pena visitar aquesta meravellosa illa on – almenys la zona sud – gaudeix d’unes platges pràcticament verges.

La capital de l’illa, la ciutat de Càller (Cagliari), té una arquitectura que defuig de la típica arquitectura italiana de la península i s’acosta, sens dubte, a l’arquitectura pròpia de Catalunya. El seu barri vell és ple de carrers costeruts i estrets amb unes façanes que recorden els centres històrics de Girona o de Barcelona. Tot i que malauradament el centre històric no es troba en gaire bon estat val la pena passejar-hi i anar descobrint les placetes i esglesioles que hom va trobant pel camí. La ciutat antiga es va anar formant al voltant d’una muntanya on d’antuvi hi havia la muralla. Algunes parts d’aquesta es poden encara observar, però de totes maneres el més bonic, quan hom és a dalt del turó, és veure l’espectacular vista de tota la ciutat moderna i el port al seu davant. Més enllà, també és poden observar els extensos aiguamolls que envolten la ciutat on s’hi poden observar gran quantitat de flamencs que conviuen envoltats de carreteres.

Fora la ciutat, hom no es pot perdre la costa – tant oriental com occidental – de la ciutat de Càller. Cada vegada que hom se n’allunya més va descobrint un paisatge que jo no havia vist mai. És a dir, quilòmetres i quilòmetres de costa molt escarpada i semblant a la part més abrupta de la Costa Brava completament verges i amb camps i sembrats que, pràcticament, toquen la mar.

Val la pena veure com almenys en algun lloc de la Mediterrània es respecta el paisatge i se n’impedeix a ultrança la seva destrucció. Si podeu fer una escapada a Sardenya, quan torneu compareu la seva costa sud amb qualsevol de les costes de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears… us en fareu creus.