El dret del consum des de Girona

Reflexions de dret del consum d'en Josep Martí - el Cerverí (jurídic) de Girona -

20 de novembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Qui diu les veritats perd les amistats…

 

Ja ho diu la dita… qui diu les veritats perd les amistats…

A l’Institut d’Estudis Catalans han posat el crit al cel respecte del grau de coneixement del català dels periodistes dels mitjans de comunicació i, segons sembla, a alguns els hi ha sortit pus de la llaga…

Deu ser que tenen una ferida molt oberta…perquè allò que ha dit l’Institut d’Estudis Catalans és una veritat com una catedral… Però sembla que a alguns subjectes que controlen els mitjans de comunicació social d’aquest país de fireta anomenat Catalunya els hi ha sabut greu que els hi diguin amb paraules ben altes: LINGÜÍSTICAMENT INEPTES.

I és que llegir el Periódico en català més que pena fa fàstic… Sembla una traducció automàtica de la versió castellana feta amb qualsevol programa baixat d’Internet… i a sobre sense fer després de la traducció la correcció corresponent. L’Avui tampoc s’aguanta i a la seva versió web cada dia hi pots trobar més o menys 2 o 3 faltes per article…

Els de TV3, exactament, ja no sé quina llengua parlen… Després de veure en Serrallonga parlant xava ja només em falta la Mònica Terribas ballant sevillanes amb el Montilla al programa Signes del Temps… si és que encara el fan… Als Telenotícies de TV3 es parla una nova llengua: el catanyol i en Pellicer després de posar-se gomina només parla de Siches en lloc de Sitges i de Flich en lloc de Flix.

En un país normal i no en aquest país d’esperpèntica fireta com és el nostre cap dels periodistes que emeten les notícies les podria donar sense abans passar per un curs de dicció… Però clar… al nostre país… qualsevol maldestre pot escriure en un diari o sortir a la televisió parlant una llengua que bén bé no se sap si surt de Pedralbes Centre o de Can Zam. I el més patètic és que ningú diu res… que tothom posa el cap sota l’ala i deixa que el català a poc a poc es vagi convertint en una espècie de dialecte mal parlat del castellà.

Però bé… tal com va la cosa… de periodistes que estringuin en català pur, en 50 anys ja no n’hi haurà cap i gràcies als polítiques i polítiques ineptes i irresponsables que han governat i governen aquest país de fireta, l’Institut d’Estudis Catalans ja no caldrà que existeixi perquè malauradament ja no hi haurà cap parlant que parli veritablement català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!