El dret del consum des de Girona
Reflexions de dret del consum d'en Josep Martí - el Cerverí (jurídic) de Girona -
La ciutat de Girona, terra d’embussos, de patètics transports públics i d’impossible aparcament.
Sembla impossible però finalment, amb la seva ineptitud, l’Ajuntament de Girona ha aconseguit col·lapsar la ciutat i fer pràcticament impossible aparcar-hi.
Primer, comencem amb la circulació:
Circular per Girona s’ha convertit en una odissea no apta per a taquicàrdics. El trànsit és tan intens que – tot i que l’Ajuntament sempre dirà que és mentida – la ciutat està perpètuament col·lapsada. Només cal circular per qualsevol de les vies principals de la ciutat per constatar-ho. Certament, la ciutat i les comarques tenen una de les taxes de cotxes per habitant més altes de les espanyes, cosa que agreuja el problema, però el consistori gironí ni cap dels partits de l’oposició municipal ha fet absolutament res per intentar solucionar aquest problema que augmentarà de forma exponencial quan es comencin les obres del TGV i s’hagin de començar a tallar carrers essencials per al trànsit de la ciutat. Els exemples del col·lapse diari són tan nombrosos que és impossible detallar-los tots: les cues a la plaça dels Països Catalans en totes les seves entrades i sortides són el pa de cada dia, el carrer Emili Grahit que té quatre carrils – dos per banda – fa temps que s’ha convertit en bonic carrer amb cotxes en doble filera a totes les hores del dia, a banda de mantenir unes obres pèrpetues d’un aparcament subterrani que han convertit un tram de carrer en una espècie d’N-II boteruda. La carretera de Barcelona continua essent no un carrer sinó una magnífica carretera amb trams d’autopista plens de pujades i baixades on els semàfors a sobre estan posats de tal manera que t’hagis de parar cada 10 metres. A l’avinguda de Lluís Pericot s’ha arribat més lluny i s’han col·locat dos semàfors un enganxat a l’altre de manera que provoca que els que hi circulen sempre hagin de parar. Però allò que sempre m’ha agradat són els semàfors a les rotondes i especialment els de les giroles del Güell que provoquen cues quilomètriques entre els Maristes i el pont de Fontajau – sempre he pensat que l’Ajuntament hauria de registar l’invent dels semàfors de les rotondes com a Made in Girona -.
Què fa l’Ajuntament per evitar tot això? Pràcticament res. No he vist mai que hi hagi policia municipal per evitar els monumentals col·lapses que es formen entre el pont de Fontajau i el del Dimoni. Tampoc he vist mai cap mena d’actuacio eficaç ni a Emili Grahit ni a la Rutlla on cal anar en compte si no et vols emportar a cap pobre vianant que circula per les seves amplíssimes voreres i intenta esquivar els cotxes mal aparcats a tort i a dret. Res, absolutament res. I les cues continuen dia rera dia i cada cop es fan més grans i més intenses. Mentrestant qui les han de solucionar s’ho miren i continuen guanyant els seus super-sous sense fer-hi res.
Segon, els pàtetics transports públics:
No és nou i tots els habitants de Girona ho saben i se’n lamenten des de fa anys que els transports públics interns de la ciutat i els que l’uneixen amb les poblacions limítrofes tenen una característica comuna: el seu patetisme. Les línies disponibles són de tot insuficents per garantir la mobilitat de la ciutat, la freqüència de pas dels vehicles és pròpia d’un país del tercer món i alguns dels autobusos fa més de 9 anys que es troben en funcionament. Tot plegat un cúmul de desastres que fan que a partir de les 10 del vespre algú que es trobi al centre i vulgui anar a qualsevol barri o població dels voltants hi hagi d’anar a peu o amb el seu cotxe particular. I llavors pretenen que utilitzem el transport públic.
Tercer, l’impossible aparcament:
Una de les funcions principals de l’Ajuntament en aquests darrers anys ha estat fer desaparèixer tots els aparcaments gratuïts que es trobaven al centre. La persecució contra l’aparcament gratuït ha estat més notable en qualsevol àrea on s’hi ha construït un aparcament subterrani concessionat per l’Ajuntament. Així doncs, amb la finalitat de garantir els beneficis econòmics dels concessionaris corresponents s’han fet desaparèixer totes les places d’aparcament gratuït col·locant-hi parades d’autobusos – sempre buides de clients -, regitzells de contenidors d’escombreries, pilones de disseny i sense disseny o qualsevol altra cosa. L’objectiu molt clar: fer que tots els ciutadans passin per la caixa del pàrquig del concessionari o fer-los aparcar a les zones blaves per augmentar les arques municipals i, evidentment, els sous dels polítics.
Conclusions:
– Com pretenen que els gironins anem en transport públic si és ineficient, impuntual, arcaic i car?
– Com volen que no hi hagi col·lapses si per anar a qualsevol lloc l’única manera d’anar-hi és amb transport privat?
– Com volen que els ciutadans que l’únic remei que tenen és fer servir el cotxe privat aparquin sense haver-se de gastar tot el sou en pàrquing privats?
– I la darrera, com poden ser els polítics de l’Ajuntament tant ineficients com per no solucionar aquests problemes?
Gironins, penseu-hi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… amb aquests comentaris sobre la situació del trànsit a que ens ha portat el "nostre" patètic ajuntament. I és que ha arribat un moment en que sembla que tot el pressupost se’l gastin en posar semàfors, encara que no fagin falta o que n’hi hagi un 50 metres més endavant, la qüestió és donar negoci a Bonal!!! I lo més greu del cas és que hi ha semàfors que només serveixen per parar el trànsit, per no parlar dels semàfors per peatons, que des de que l’apretes fins que es posa verd, passa tant temps, que ja ha creuat tothom, i després es troben els cotxes parats davant un pas de vianants per el que ja fa estona que no hi creua ningú, però que s’està prou temps verd com per que passi un cargol amb reuma.
El tema de l’aparcament es mereix un tractament a part, perquè mentres es dediquen a treure tot l’aparcament gratuit del carrer, donen tots els permisos als constructors perquè venguin parquings en els que molt pots aspirar a entrari un Mini Morris dels clàssics.
I que dir del transport "públic" que quan arriba un diumenge o festiu algunes linees deixen de funcionar…
En resum, l’ajuntament són PATÈTICS.