I jo que em pensava – pobre de mi – que “la Roja” havia sol·lucionat tots els problemes de les Ejpanyes… i ens havia omplert de joia i il·lusió (crec que he begut massa orxata amb vodka… com els del PP al País Valencià) però veig que no… que les misèries i els miserables caps pensants de la Renfe amb la ministra al capdavant no n’han tingut prou amb la vaselina de “la Roja” i continuen cardant i fent cardar als clients de l’única companyia de trens de passatgers que, ara per ara, opera a l’Estat espanyol.
Arribo al baixador/pujador de Passeig de Gràcia (si us plau no el qualifiqueu d’estació que no hi arriba) a les 15.50 hores per poder agafar l’andròmina que m’ha de dur a caseta. Després de respirar els bafus de la porqueria que circula per aquella àrea on encara es veuen les parets ennegrides dels trens de vapor… intento posar-me a prop d’una de les portes que donen a l’exterior perquè l’aire que hi circula em pugui alleujar l’enganxament general que experimenta el meu cos.
Anuncien el tren amb veu de catacomba i arriba sí… arriba un tren de 3 unitats!!! Sí senyor! un tren que habitualment va força ple i que porta 6 vagons, avui, per art de màgia l’han reduït a 3… Com no podia ser de cap altra manera comencen les corredisses ferotges dels clients que desesperadament inenten arribar per cercar acolliment en els seients plens de paràsits (àcars de quan vivia el Generalísimo… evidentment incloent-hi ell…) amb els quals podeu jugar una partida de cartes i fer amistat durant el trajecte…
L’andròmina amb els àcars a dins i la Ministra de Foment com a primera àcar… han decidit que avui farem estalvi energètic i no funcionarà l’aire condicionat. Bé, els primers quilomètres la cosa encara és suportable… però a mesura que va passant el temps les senyores comencen a treure’s els vanos i a ventar com unes desesperades i als senyors els hi comencen a regalimar llagrimetes de suor cosa que, evidentment, genera un ambient molt agradable. Un servidor ja fa estona que ha perdut la capacitat de diferenciar entre la pell i la camisa perquè ambdues coses formen part integrant d’un tot.
Arribo a Girona amb la sauna ja feta (no entenc perquè estic pagant la quota al gimnàs… m’ho hauré de replantejar). Potser de la calor… al fons… a l’horitzó veig un miratge… un àcar gegant amb el cap de la Ministra de Foment i un seguit d’abelles amb els caps de tots els mandataris de la Renfe. Llàstima que no tingui el “flip” perquè juro que els hi faig empassar…
El miratge s’esvaeix… gràcies a Déu… em pensava que havia de malgastar el meu “flip” intoxicant a la Ministra i els seus deixebles… quina pèrdua de diners!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!