El dret del consum des de Girona

Fa anys i panys, el TGV – conegut per aquells mons de Déu de les Espanyes com a AVE (Maria… si de cas) – va arribar a la meseta castellana i a les terres andaluses  procedent de Madrit. Posterioment, van fer un ramal cap a Guadalaxara, Saragossa i, poc a poc – perquè la veritat els hi feia por entrar a Caltalunya ja que tots som terroristes – va entrar a Lleida. Amb el temps i una canya va entrar al Camp de Tarragona i ja sabeu quan arribarà a Barcelona… quan a la Margaritas Alvares li passi pels enciams (potser m’he equivocat de verdura…). Ara, ens passen la mà per la cara i ens diuen que l’han fet arribar a Màlaga i a Valladolit. I els gironins ens ho anem mirant impassibles… sense dir ni fer res… Ni tan sols el Ministeri de Foment – per cert Foment de què… ni l’Ajuntament de la Immortal tenen cordons (per no dir… collons… ui ja ho he dit) de dir quan començaran a fer unes obres que ja havien d’estar acabades aquest any. Mentrestant, els éssers – que continuen vius –  que encara han d’anar i tornar del cap i casal anem amb estris o tartanes tipus cafetera exprés. Estris o tartanes ja és dir massa, serien en qualsevol cas projectes de ferralla que quan es jubilin – si ho fan algun dia – cap país del tercer món voldrà. De fet, ara que hi penso…perquè els han de vendre a cap colònia si ja hi són a la colònia… 

Aquestes tartanes gaudeixen d’àmplies possibilitats que no heu de deixar escapar:

En primer lloc, gaudeixen d’uns seients tipus velcro, sí… és molt fàcil… de tanta merda que tenen acumulada se t’enganxen a la roba i, per això, si pots arribar a aixecar-te, sents com una tibantor que t’impedeix adreçar-te… També gaudeixen de la més àmplia varietat de malalties capil·lars que es puguin trobar a cap altre país desenvolupat. Comproveu-ho col·locant el vostre caparró en qualsevol dels seients de la tartana… en sortireu amb una infecció capil·lar aguda. Gaudireu també d’àmplia varietat d’objectes, trossos d’objectes i altra merda diversa que descobrieu si feu una mirada entre els espais que separen la carcassa de la tartana i el seient pròpiament dit (us aviso que millor porteu el cap hieràtic tot el camí…) Gaudireu també d’un ambient discotequer amb obertura i tancament de llums que us farà pensar i, veritablement, us farà dubtar de si us heu despertat o encara somieu. Si és hivern també gaudireu de temperatures polars. No cal pas que aneu de viatge al pol perquè mai hi passareu tanta fred com en qualsevol espai de la tartana… i si és estiu podreu gaudir de les magnífiques temperatures de les platges de Copacabana però dins mateix de l’estri. No és, en cap cas, necessari que us apunteu a un gimnàs seria pagar una doble quota per l’ús de la sauna col·lectiva. També podeu optar per baixar la cortineta del vidre amb la qual cosa teniu àmplies possibilitats o que s’enrotlli tota de nou i esdevingeu la riota de tot el vagó o que descobriu com a mesura que l’aneu baixant van caient trossets d’un cotó fluix negre com el carbó que us ajudarà a fer la prova del cotó – recordeu… el cotó no enganya -. Al mateix temps podreu sentir la veu angelical d’una senyoreta que us va assenyalant les parades, tot i que potser només podreu sentir la primera perquè, segurament, la veueta esmentada us haurà trencat el timpà amb la seva força expressiva. De la mateixa manera podreu observar com el Poltergeist s’apodera de la tartana ambulant quan veieu que les portes s’obren i es tanquen sense que ningú les hagi premut sempre que, abans, no hageu quedat premsats per la seva fúria devoradora – vigileu ja n’he vist més de quatre premsats… i dient mecagundéu a tort i a dret -. Sempre podeu optar per anar al lavabo i al mateix temps descobrir insectes de tota mena de sexe o condició que volen animadament fent-vos més plaent el viatge. Però tot això és poc si no gaudiu del tracte directe amb el personal de l’empresa explotadora (ho dic en un doble sentit…) el qual sempre amb grans dosis d’amabilitat us informarà dels serveis que gaudeix la tartana, és a dir, cap.

Ai que bonic que és anar amb el trenus Gerunda i més quan saps que amb els teus impostos has pagat els de Sevilla, Còrdova, Màlaga, Gualaxara, Valladolit i, evidentment, Madrit.

Gaudiu-ne!.