Josep M. Cervelló

Després de la meva xerrada de l’altre dia sobre els treballs de recuperació ambiental que s’estan fent al riu, en Joan Vendrell m’envia una bonica fotografia, segurament de principis del segle XX o finals del XIX, on es veu una barca passant el riu. Me la dóna amb un petit comentari escrit. "quan hi passava aigua". A la xerrada vaig intentar explicar quina ha estat la història de mals usos que arrossega el nostre riu des de fa cent anys, i en especial a partir del "desarrollismo" que en molts aspectes encara dura fins els nostres dies. L’operació de restauració paisatgística no pot ser de pura cosmètica, ja que el riu està a l’UVI i "cal obrir", com diria un cirurgià. Una nova manera de veure l’espai fluvial i no només com un espai buit que fa nosa, un canal de desguàs o un corredor de tota mena d’infrastructures. Donar-li un nou valor, una nova vertebració amb el territori, un espai per a una més gran qualitat de vida per als  riberencs, per tal de poder gaudir d’un paisatge més endreçat i significatiu i per a poder recuperar identitat. Com aquesta fotografia que no ens evoca un paradís perdut sinó l’esforç de la gent del fang i la història de Sant Boi, construïda des de fa segles com a cruïlla de camins i lloc de pas d’un riu que ens ha donat part del seu caràcter irregular, de sequera i revingudes amb una certa desmesura.