La secretaria general del PP va dir en el congrés del PP a Barcelona que el seu partit “se partiria la cara por el castellano”. Com que no crec que es vulguin dedicar a picar-se la cara contra la paret, crec que estan pensant més aviat en partir-la a algú altre. Temo que ens volen d’sparrring i que el que en realitat busquen no és partir-se-la ells sinó més aviat partir-nos-la. Més subtil va ser el socialista José Bono quan va dir que suggeria que ens piquessin el cap amb una guia telefònica, que com se sap és un sofisticat sistema d’investigació que no deixa marques. De diferent manera s’ha parlat al congrés del PSOE de tot aquest embolic del Manifiesto i de la “lengua común”,on s’ha donat suport a la immersió lingüística en català a les escoles, tot un detall cap a un PSC voluntariós i necessitat d’afectes mesetaris, però el gest no pot amagar que no se n’ha tret res de clar respecte a l’itinerari a seguir cap a l’Espanya Plural ( federal s’atreveixen a dir-ne alguns) ni molt menys donar garanties pel que fa al finançament. I tot això passa a l’espera de la revelació del misteri més ben guardat després de Fátima: el balanç fiscal. Mentrestant el govern català ja ha posat dimensions a la tragèdia: 17.000 milions d’euros/ any , que no tornen i que ens empobreixen com a societat( a uns més que altres, és clar).
A França, allà on el castellà no és la “lengua común” el català avança lentament cap a un tímid reconeixement com a patrimoni cultural de la República, la fòrmula podria ser que en comptes de fer-ho constar a l’article 1 de la Constitució, posar-ho al 75 que sempre és més discret. Sort que més lluny, a México, on el castellà també torna a voler ser “lengua común” Catalunya serà la convidada d’honor del Festival Internacional Cervantino que per primera vegada convida a una nació sense estat. El vicepresident del govern català, en Josep Lluís Carod-Rovira, que parlava després del representant de l’estat mexicà de Campeche que va fer la seva intervenció en llengua maia, llengua pròpia i parlada per la població d’aquest estat i que s’ensenya a les escoles i que és obligatòria per a exercir de metge o d’advocat, per exemple, els ha advertit: “que ‘no se’n adoni segons qui’ ja que potser l’obligaria a rebaixar les hores de docència en aquesta llengua”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una vez más, no has estado afortunado a la hora de poner ejemplos:
La situación de las lenguas regionales en Francia, y el catalán en particular, és muy preocupante. No sólamente no son oficiales en sus respectivos territorios, sino que su uso y enseñanza se circunscribe al ámbito privado y particular. Prueba de ello es que és desde Catalunya desde dónde se finanzan les bressoles, las escuelas la lengua vehicular de las cuales es la catalana. El Estado francés, jacobino hasta la médula, tiene muy claro que la lengua francesa es la única lengua a proteger, el nexo que une a todos, y además es la lengua de la República. Nada comparable con España, donde los idiomas propios de Catalunya-Balears-Valéncia, Pais Vasco y Galicia, són oficiales en sus comunidades -junto con el castellano- y en algunos casos, como en el nuestro, el idioma goza de buena salud, aunque, como todos, está expuesto a los peligros de la globalización. Pero es que además, la Francia de Sarkozy no representa en muchos otros aspectos modelo de nada. Sólo falta que pongas en el saco de los ejemplos a la italia de Berlusconi…
Lo de México ya supera todo lo imaginable. O sea:
Ni un sólo post de denúncia del feminicidio de Ciudad Juárez y otros Estados Mejicanos; Ni un sólo post de denúncia de la situación de hambre, pobreza y marginación de la población indígena -millones de personas- en los Estados de Chiapas, Yucatán, Oaxaca, etc.
Ni un post de denúncia de los desequilibrios socioeconómicos, de la desigual repartición de la riqueza. el 90 % de los 100 millones de habitantes de Méjico está por debajo del umbral de la pobreza. Ni un sólo comentario en relación a la violéncia, a la corrupción de los aparatos del Estado: México DF es la ciudad con los índices de criminalidad más altos del mundo.
Lo único que merece tu atención és que en el Estado de Campeche, la lengua Maya aún resiste y ha llegado viva a nuestros días, de la cual cosa me felicito, desde luego, pero intento que los árboles no me impidan de ver el bosque.
Además del Conseller de la Vicepresidència (habló en lengua Maya para evitar el castellano ?), también el Alcaldable Portabella viaja muy a menudo a Méjico (gratis total Visa Aytº de BCN), a la feria del libro de Guadalajara, o al Fórum de Monterrey…
Menos mal que antes, mucho antes, que estos Señores (Carod, Huguet, Portabella) nos hagan sentir vergüenza ajena, otros ciudadanos de Catalunya han dejado el pabellón bien alto como para que ahora sea fácilmente olvidado: Pere Calders, Avel.lí Artís, Carner, Bartra, Triadú, Oró, Soler y otros miles de republicanos catalanes y españoles encontraron asilo en la tan brutalmente castigada pátria de Emiliano Zapata.
La próxima vez que quieras poner un ejemplo de un país en el mundo donde hay buena convivéncia lingüística, y social, cultural, etc, no hace falta que te vayas tan lejos: lo tienes aquí mismo, en casa.
Y vuelvo a alzar mi copa (de Champán francés porque los cavistas se estan marchando gracias a la incontinencia verval del Sr. Carod), para que los que desean que el modelo convivencial y de respeto moderno y civilizado que tenemos en Catalunya se rompa, pues fracasen ahora y siempre.
Como decía el Dr. Carretero: “Els mateixos que ens estan portant a la ruïna, no poden continuar”.
Hola Xato, em permets la confiança, oi? fa molts de dies que et llegeixo i sento la proximitat… i avui tornant a passar per aquí he pensat: no sé com ha quedat allò del nocturn que tan amprenyat tenia el nostre regidor. He suposat, en no veure ni cap reacció d’ERC a la premsa, ni teva personal, que ja s’ha solucionat satisfactoriament… suposo be?
Per cert he estat fa uns dies a la Catalunya Nord, i de tímid avanç res. Hi ha un ús del català absolutament folclòric, barallat amb la ortografia i la gramàtica de la nostra llengua; i quan a l’establiment retolat en pressumte català el parles et somriuen amablement… però no t’entenen.
Per cert que té que veure el finançament amb la llengua? estic d’acord que s’ha de publicar la balança fiscal, però perquè és just… potser sí que el tòpic es just i la nostra identitat comença per la pela.
Si més no la teva identitat, Josep Maria, sembla que comença i acaba per la pela.