Som en temporada alta de manifestacions, ahir una altra d’estudiants i demà una contra la crisi i el seu cost social.
Primer cal felicitar el moviment universitari i la lliçó que va donar ahir, després que govern i mitjans de comunicació situessin la convocatoria de la manifestació com d’alt risc. El canvi d’itinerari va demostrar la capacitat de no perdre’s en una inútil batalleta d’estudiants i policies, mentre que la massivitat i l’ordre desplegats ajuda a entendre la reclamació de debat i de fer les coses bé ( per part de tothom, és clar). El problema de la directiva europea, com la d’altres que s’han produït en aquests anys és el marc neoliberal on neixen i els interessos que defensen. És evident que cal reformar a fons la universitat, que encara manté estructures del segle XIX, que cal una nova cultura docent i una més gran implicació amb el món real – les empreses, entre altres coses-, però el desplegament a nivell d’estat s’ha fet tot el malament que es podia fer, per damunt d’algunes experiències produïdes a les universitats catalanes que han estat menystingudes o laminades. Avui cal escoltar les posicions de cadascú i, com he dit al començament, felicitar el moviment universitari. I parlant de manifestacions i malgrat les maniobres d’algun sindicat d’anar a la seva, demà està convocada una manifestació amb ampli suport d’organitzacions lligades al Fòrum Social. Dissabte que ve 28 de Març a Pl.Universitat a les 17:30 la Plataforma Que la Crisi la Paguin els Rics (formada per més d’un centenar de sindicats, moviments socials i organitzacions polítiques o culturals) convoca una MANIFESTACIÓ contra els culpables de la nostra quotidiana crisi, per un sistema just on els treballadors no estiguem al servei dels negocis dels rics.
La crisi s’està carregant a les espatlles de la gent treballadora: 150.000 milions d’euros per als banquers. Més de 1000 acomiadaments cada dia a Catalunya. Més rebaixes fiscals per a rics, empreses i beneficis del capital… JA N’HI HA PROU!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!