Josep M. Cervelló

MIL. Res a veure amb la pel.lícula "Salvador" que no he anat a veure per no emprenyar-me!.

MIL entrades en quinze dies que fa que aquest bloc funciona. No sé si és poc o és molt però a mi, inexpert fins ara en aquestes qüestions, em fa molta il.lusió. Gràcies per venir a visitar-me.

Com a regal un poema que ve molt a compte del que ha passat aquests dies al Parlament . Salvador Espriu el dedicà a Jordi Rubió i Balaguer ( si, el que té el nom de la nostra biblioteca…). Es diu INDESINENTER que vol dir una cosa així com incansablement, tossudament

Nosaltres sabíem
d’un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.

(1967)