Josep M. Cervelló

La mort de Pepe Rubianes m’ha colpit, com suposo que a molta gent. Aquest galaico-català ( perquè havia nascut a Galicia , encara que no hi havia viscut mai i perquè vivia a Catalunya, encara que no  hi havia nascut mai) ens deixa moltes rialles, molts somriures, molta tendresa i molt del seu descarament. Des de la mítica Antaviana, fins fa unes setmanes que vaig poder escoltar la seva veu a Spamalot, fent de Déu, ens ha donat un exemple de vitalitat, ofici, esperit solidari i independència de pensament, cosa que li va portar més d’un maldecap. Per cert, la “unidad de España” em sua pels mateixos llocs que al Rubianes.