Josep M. Cervelló
llibreta de camp
Educació de persones adultes?
Darrera de cada porta una llista d’espera.
Avui és un dia especialment mogut. A la plaça de Sant Jaume de Barcelona una concentració de professorat i alumnat d’escoles d’adults ha denunciat que el Departament d’Educació segueix incomplint els compromisos de creixement de l’educació pública de les persones adultes a Catalunya als que es comprometé a l’acord signat el maig de 2006.
Des d’aleshores no s’ha incrementat cap centre nou a la xarxa pública de formació de persones adultes, existeix una llista d’espera de 7807 persones que voldrien estudiar i millorar les seves capacitats formatives i professionals i no poden fer-ho per manca d’oferta. El dret de les persones a l’educació al llarg de la seva vida és una quimera i la nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC) només diu a l’article 53.1. Per tal de garantir el dret a l’educació de les persones que no poden assistir amb regularitat als centres educatius, es desenvolupa
una oferta adequada d’educació no presencial.
Sembla que després de desmantellar el batxillerat nocturn aquest conseller li ha agafat gust a l’educació a distància.
A Sant Boi, a l’única escola de persones adultes que tenim, les aules estan plenes fins a la porta i darrera la porta hi ha una cua d’espera de 150 persones.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dijous 13 de Novembre: jornada de mobilitzacions contra la Llei d’Educació de Catalunya. Hi anirem, oi que sí, Josep Mª ?, cal oposar-se a aquesta llei.
Dijous 13 de Novembre: Plè del Parlament de Catalunya: es vota la Llei d’Educació de Catalunya del Conseller Ernest Maragall. Pel que se sap fins ara, la Llei sortirà aprovada amb els vots del PSC, CiU i ERC.
Molt possiblement (sovint la vida té aquestes paradoxes), mentre tú t’estiguis manifestant contra la LEC, el teu partit l’estarà aprovant en el Parlament de Catalunya…
Espero amb fruïció el post sobre tot això, on de ben segur sabràs trobar algun enemic exterior a qui carregar-li la culpa, i de passada, descarregar la teva conciència.
Si malgrat tot l’argumentari d’excuses de malpagador s’ha esgotat, i hi poses un post sobre la bellesa dels paisatges tardorals a la vall baixa del Montbaig, sàpigues que ho sabré entendre.
Ha de ser dur defensar una cosa, i la seva contrària.