Josep M. Cervelló

llibreta de camp

18 d'agost de 2010
Sense categoria
1 comentari

Manuel de Pedrolo. “Llibertat d’expressió” (1985)

Ara que fa 20 anys de la mort de Manuel de Pedrolo,  premi d’honor de les lletres catalanes, rescato una petita peça teatral seva força desconeguda.

L’any 1985, la revista LLUITA dels Independentistes dels Països Catalans ( IPC) va demanar a Manuel de Pedrolo una col.laboració. En aquella època jo estava al consell de redacció i ens va sorprendre la resposta immediata que vam tenir: Pedrolo no ens enviava un article d’assaig polític sinó una obra de teatre en cinc actes, titulada LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ. L’escrit, inèdit,  de Pedrolo feia companyia a tota mena d’articles sobre els problemes organitzatius de l’independentisme al voltant de l’MDT, la denúncia del model de la Barcelona olímpica que vindria, articles sobre la llengua ( un d’ells signat per Bernat Joan), articles i entrevistes sobre Palestina i Còrsega, etc. Tot això conformava el LLUITA núm 117 de juliol de 1985, ara fa tot just 25 anys!.

Joana Camí feia aquesta presentació del text teatral:

Manuel de Pedrolo, amb aquella agudesa que li és pròpia i amb una dosi de sarcasme que ens planteja el dilema de no saber si posar-nos a plorar o a riure, ha escrit expressament per a “Lluita” una peça de teatre on queda palès el “teatre” que practica la “democràcia” i els seus òrgans de difusió.

S’hauran produït, en els mitjans de comunicació del nostre país, situacions com les que planteja Pedrolo? Ens agradaria conèixer l’opinió dels periodistes que hi treballen. La dels directors, no cal.

Llibertat d’expressió

Manuel de Pedrolo, 1985

 

ESCENARI ÚNIC: La direcció del diari “ La Veu democràtica”. El despatx és banal i el DIRECTOR duu, convencionalment, barba i caçadora. L’ARTICULISTA s’afaita dia per l’altre i afecciona camises virolades i macuto.

ACTE I

DIRECTOR (assegut darrera la taula, amb uns fulls a les mans).

-Noi, la cosa no funciona… ( Llegeix el títol de l’article): “El socialisme i la corona”.

ARTICULISTA – D’això parlo.

DIRECTOR – Polèmicament. No pots pas dir que la monarquia i el socialisme són inconciliables si vivim en un estat que els ha conciliat.

ARTICULISTA – Em sembla que és discutible.

DIRECTOR – Ho és tot, per a tu. Perquè també dius que la corona és irresponsable…

ARTICULISTA– Si no se li reconeixen responsabilitats… Ho diuen les lleis vigents.

DIRECTOR – De les quals dónes una interpretació tan parcial que pot ser considerada una falta de respecte, si no un insult deliberat…

No, no, aquest va al cove.

ACTE II

DIRECTOR ( bo i sacsejant el cap amb reprovació) – No et pares en barres, tu! Mira que atacs a l’Església…

ARTICULISTA– Atacs? Em limito a aclarir algunes coses…

DIRECTOR– Uns “aclariments”, i ho poso entre cometes, que poden fer molt de favor al diari. No oblidis que la majoria encara és catòlica, ens agradi o no ens agradi.

ARTICULISTA– Un  quinze per cent que practica… És una minoria.

DIRECTOR– Però hi ha un noranta i tants per cent d’enterraments religiosos… ( Maneja els fulls) I això altre. Et sembla que als bisbes i al clergat en general els pot fer gaire gràcia aquesta idea teva sobre la relativitat dels dogmes?

ARTICULISTA– La teologia de l’alliberament…

DIRECTOR ( l’interromp) – Esperem que esn arribi. Mentrestant, més val no precipitar-se. Ho sento, noi.

ACTE III

DIRECTOR ( quasi indignat) – No escarmentes! Avui l’Exèrcit!

ARTICULISTA– Sóc moderat.

DIRECTOR– En dius moderació d’adoptar una posició antimilitarista?

ARTICULISTA– Bé, de fet és la que tenen els mateixos militars quan ens diuen que són partidaris de la pau. Em limito a ajudar-los a treure les conseqüències. La pau comença amb la desaparició de la maquinària bèl.lica.

DIRECTOR – És el teu punt de vista, no el de tothom.

ARTICULISTA– Si fos el de tothom, no caldria parlar-ne.

DIRECTOR – Bé, mentre no sigui majoritari, més val reservar-se’l.

ARTICULISTA ( agafa l’article) – Al cove, doncs?

DIRECTOR– No  queda més remei.

ACTE IV

DIRECTOR – A fe que ets únic, únic de debò! Aquest era el tema que ens faltava, l’independentisme! Quan saps que és anticonstitucional discutir la unitat del país.

ARTICULISTA– Perfectament.

DIRECTOR (exasperat) – Per què ho fas, doncs?

ARTICULISTA ( tranquil) – No la discuteixo, ben a l’inrevés, la defenso.

DIRECTOR ( fulleja)- No ho sé veure…

ARTICULISTA – La del nostre país.

DIRECTOR– Que forma part d’un altre estat…

ARTICULISTA– Tu mateix ho has dit: d’un altre. Que té d’estrany que vulgui el nostre?

DIRECTOR – Però cap de trons! Que potser vols que ens tanquin el diari?

ARTICULISTA– Jo diria que, en alguns aspectes, ja ho està.

DIRECTOR– Au, fuig d’aquí abans no m’enfadi!

ACTE V

DIRECTOR– És incorregible, i començo a pensar que ho fas a posta. Avui el capital privat, l’alta empresa, la banca… On anirem a parar?

ARTICULISTA– Res no és més lògic que discutir aquests poders, i denunciar-los, en un estat socialista.

DIRECTOR– Tan socialista com vulguis. Però de qui et penses que mengem? Qui et paga els articles?

ARTICULISTA ( irònic i amb un cop d’ull al cove) – Quins articles?

TELÓ

Manifestacions
20.03.2007 | 11.10
A Sense categoria
Greenpeace, a la española
03.11.2009 | 2.23
A Sense categoria
Un carrer per a Darwin
12.02.2009 | 7.57
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. 25 anys! Felicitats per la part que et toca.

    Hi vam publicar coses interessants, al Lluita, oi? Hi havia moments que no ens entenien ni els de casa… Que bo!

    Salut

    Ignasi (Mateu) 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.