Josep M. Cervelló

"En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m?escolteu, que si algun dia és parles seriosament d?independitzar Catalunya de l?Estat espanyol, els primers i potser els únics que s?oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional".

Fragment de la conferència de Salvador Seguí ?El Noi del Sucre? a l?Ateneu de Madrid, l?octubre de 1919.

Si voleu seguir llegint us adjunto el manifest dels sindicalistes per la sobirania. Us podeu adherir a la seva pàgina:

http://www.sindicalistesperlasobirania.cat/adhereixte.php

A la foto: els regidors d’Esquerra de Sant Boi i l’Anna Simó parlant amb el comitè de treballadors de NACAM, empresa deslocalitzada que ha deixat pel camí uns 300 llocs de treball.

SINDICALISTES PEL PROGRÉS I LA SOBIRANIA

El Primer de Maig no ha de ser únicament un dia festiu més en el calendari laboral, ni un dia més no laborable. Ha de ser un dia més de reivindicació, un dia més d’identitat col·lectiva del conjunt de treballadors i treballadores i un dia més de reivindicació d’un sindicalisme nacional.

L’estratègia globalitzadora a què estem sotmesos el conjunt de treballadors i treballadores, i la solidaritat internacionalista que en resulta, ha d?impulsar també el contingut proper i la significació nacional d?aquesta jornada del Primer de Maig. La lluita global dels treballadors és també la lluita per la justícia social i la llibertat dels pobles.

Cal reforçar el paper de les forces sindicals catalanes d’obrir vies de transformació social per a la globalització dels drets laborals de tots els treballadors i treballadores.
Ja ho deia en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, l?any 1919:

?A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m?escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d?independitzar Catalunya de l?Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s?oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional?.

És per això que avui ens cal:

– Superar el model de relacions laborals vigent, que es recolza en la desigualtat i la discriminació dels col·lectius més vulnerables, i avançar en un model social i d’estructures productives que garanteixin la igualtat i la justícia social per a aquells col·lectius amb dificultats en el mercat de treball.

– Perquè s’eliminin les discriminacions salarials entre els treballadors, cal promoure una política salarial justa i equilibrada entre tots els treballadors i treballadores.

– Per un model productiu que no es fonamenti en l’abús en la contractació i no es recolzi en la precarietat laboral.

– Per treballar amb drets, seguretat i dignitat.

– Per una ocupació estable i de qualitat, exigim un impuls a les polítiques industrials compromeses amb el futur productiu del nostre país que hi facin arrelar els centres de treball i decisió econòmica i productiva.

– Per la constitució real d?un marc català de relacions laborals, ens cal anar més enllà del marcs normatius i legals actuals. No n?hi ha prou d?aplicar l?Estatut del 18 de juny; falta que Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans puguin legislar i gestionar la prestació d?atur, les pensions i la gestió íntegra de la Seguretat Social, la capacitat de legislar en temes sociolaborals…

– Pel progrés i la justícia social, ens cal més sobirania en temes laborals. I encara resta una part molt important de treballadors als quals no se?ls aplica un conveni laboral propi d?àmbit català.

Ara és l?hora, també, de començar a teixir espais compartits de relacions laborals entre els diversos territoris dels Països Catalans, on els estatuts d?autonomia respectius ho permeten, i d?impulsar les relacions transfrontereres, entre els diversos estats. Cal que a Andorra s?hi garanteixin els drets laborals i la llibertat sindical d?una vegada.

Als treballadors i treballadores ens cal un IPC català i una política salarial i de pensions que ens garanteixi un poder adquisitiu real al cost de la vida al nostre país.

Cal reivindicar la sobirania nacional per un sistema de prestacions socials i d’estat del benestar adequat a les nostres necessitats bàsiques. 
Pel progrés i la sobirania,

VISCA EL PRIMER DE MAIG!
VISCA EL POBLE TREBALLADOR CATALÀ!