Josep M. Cervelló

A Menorca diuen: a riu brut de torrentada, es peix es fa xalada. Amb la crisi arriben els pescadors d’aigües tèrboles, aquells qui aprofiten l’ocasió per justificar mesures dràstiques i severes i millorar els seus beneficis. Nissan anuncia l’acomiadament de 1.680 treballadors dels 4.500 que la companyia té a les plantes de la Zona Franca de Barcelona i Montcada. Es tracta de més d’una tercera part de la plantilla que la marca té a Catalunya. També tanca Frigo, una històrica fàbrica nascuda com petita empresa familiar al Poblenou fa més de 80 anys i ara propietat d’una multinacional que la deslocalitza . Afectarà 268 persones, amb una edat mitjana d ‘entre 45 i 55 anys. El 80% són dones. Alguna empresa de Sant Boi està també en situació crítica i algun centenar de llocs de treball pot estar al fil de la navalla.

Està clar que l’oprtunisme empresarial i la temptació que la crisi la paguin els de sempre presidirà els nostres dies, juntament amb la injecció de diner públic al sistema financer, sense que estigui gaire clar que aquest diner servirà per a mantenir la possibilitat de crèdit a les famílies i la petita empresa.