Josep M. Cervelló

No sé si us vau assabentar però ahir hi havia a Sant Boi un debat sobre educació. Estaven convidades representants de tots els partits polítics amb representació a l’ajuntament, més els "Ciudadanos". L’acte estava organitzat per la Unión Extremeña. Només s’hi van presentar les dones que representaven ERC, ICV i la del partit dels "Ciudadanos".  Tan ICV com ERC van situar els reptes de l’educació dins les polítiques per a la igualtat i el progrés econòmic i social. L’educació serà el factor essencial de la lluita contra l’exclussió i la garantia d’una societat cohesionada.

Mentre ICV i ERC coincidien en els objectius i en quin enfoc cal donar a la planificació educativa en totes les etapes i situacions de la vida de les persones, la representant de "ciudadanos" només sabia parlar de la llengua, reclamant una escolarització en castellà per als castellanoparlants i una en català per als catalanoparlants, segregant-los per motiu de llengua familiar. Entre altres barbaritats va dir que el fracàs escolar està en clara relació a que els nens i nenes castellanoparlants no poden desplegar el seu potencial per culpa de que són educats a l’escola en català. Va citar l’informe Pisa, amagant que aquest informe el que fa és una correlació entre els resultats escolars i les característiques socioeconòmiques de l’entorn familiar i social habitual de l’alumnat, que són les que marquen les possibilitats reals d’èxit escolar. També va sortir Finlàndia, no per dir que allà s’aplicaven pressupostos més potents a l’educació, o que a les aules de primària hi ha un màxim de 16 alumnes, o que el nivell cultural de les famílies és més alt que aquí, o que les mesures de conciliació laboral i familiar fa qe els nenes i nenes siguin atesos a la sortida de classe per uns pares i mares que poden compartir el temps, el joc i l’estudi amb ells… No, Finlàndia era un exemple d’èxit escolar perquè allà no hi havia el problema de la llengua!!! ( no sé que deuen dir els lapons de tot això, a més tots el sistema escolar està basat en el finès -74% de la població- i el suec – 6%).

Però no perdem més el temps amb gent tan indocumentada. Si voleu seguir llegint us transcric a continuació el manifest de la diada de l’escola públca d’enguany per a que veieu el que opina que cal fer la comunitat educativa ( i dintre d’ella, el meu sindicat, USTEC-STEs). Les diades de l’escola pública s’han anat estenent pel territori, esperem que aviat, almenys aquesta és la nostra proposta, es faci també a Sant Boi de Llobregat, donant suport a la campanya de preinscripció a les escoles i instituts.

L?educació, un dret de ciutadania

L?educació és un dret de ciutadania. Tothom ha de poder accedir a una educació de qualitat en condicions d?igualtat. Una educació pública, gratuita, laica i de qualitat és condició per a la compensació de desigualtats i garantia de progrés econòmic i social.

Avui a Catalunya no ens podem donra per satisfets perquè disposem d?un sistema educatiu sense desequilibris ni desigualtats. La xarxa de centres de titularitat publica assumeix de forma preferent les desigualtats territorials i els desequilibris en l?escolarització de l?alumnat que segreguen en funció de la classe social, de l?origen i de l?atenció de l?alumnat amb especials dificultats. La dobe xarxa de centres públics i concertats ha anat derivant a un sistema educatiu a Catalunya excessivameht dualitzat i segregador.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) propugna la defensa d?un model educatiu que, més enllà de la seva titularitat, eviti la segregació i assumeixi la defensa de la igualtat d?oportunitats i la cohesió social i que s?orienti sota els principis de l?equitat i la igualtat.

Per avançar cap a aquest model, demanem:

·        L?establiment d?oficines  úniques de matriculació per tal de portar a terme una política d?admissió d?alumnes que garanteixi la igualtat d?oportuntats per fer efeciu el dret de tots a rebre una educació pública de qualitat.

·        Un increment de les construccions de centres públics que permeti l?escolarització de tot l?alumnat amb una tendència a reduïr el nombre d?alumnes per aula i no a incrementar-lo com passa actualment.

·        Més dotació pressupostària per als centres púlics. Una inversió continuada en els equipaments escolars públics per enir uns centres escolars de la màxima qualitat i adaptats a les necessitats educatives del moment. Tendir cap a uns centres d?educació secundària d?unes dimensions que afavoreixin el coneixement de les persones i la convivència.

·        Un esforç continuat per ampliar l?oferta pública de l?etapa educativa 0-3 que garanteixi la qualitat, així com l?accés a aquestes places dels sectors socials més desfavorits.

·        Una millora dels recursos per a una escolarització inclusiva amb qualitat per a tot l?alumnat amb necessitats educatives especials. Incrementar el nombre de professionals qualificats dels centres, amb dignes condicions laborals  dels Serveis Educatius.

·        Atenció especial a l?alumnat amb dificultats per assolir el graduat d?ESOi diversificació de l?atenció amb programes que coordinin la col.laboracó entre els centres i altres agents educatius del territori, especialment del món del treball.

·        Una política d?ajuts i gratuïtat que garanteixi un alt grau de titulacions d?ensenyament post obligatori i un accés a la universitat amb condicions d?igualtat per a tots els sectors socials.

·        Una planificació educativa que garanteixi una oferta de places que atengui les necessitats d?equilibri territorial, rural i urbà. Establir el sistema per escolaritzar de forma equilibrada l?alumnat nouvingut, reservant les places amb la intervenció de les respectives comissions d?escolarització.

·        Que les mesures acordades d?obertura dels centres escolars en els períodes no lectius i el recolzament a la relació família-escola es desenvolupin d?acord amb els pressupostos i els terminis previstos.

·        Unes polítiques laborals i socials que mllorin la qualitat de vida de les famílies  i la posada en marxa de mesures de discriminació positiva per millorar la integració escolar dels sectors socials més desfavorits.

Diada de l?escola pública, març 2007.