Josep M. Cervelló

S’ha de llegir el text de la conferència que va donar en Josep Lluís Carod-Rovira a Donostia, el 17 de setembre passat, convidat per la fundació Ezquerraberri,  impulsada per Aralar:

http://www.carod.cat/conferencies/conferencia-201cdel-nacionalisme-a-la-nacio.-de-1/view

És un text que dóna més pistes sobre part de la meva intervenció a l’acte de l’11 de setembre d’enguany i que hi ha persones que m’han demanat de continuar-ne parlant. A l’onze de setembre, a la plaça de l’església jo acabava dient:

“Sí, construir l’estat, especialment des de les institucions  d’on ens voldrien fora els qui no tenen al cap aquest objectiu. Però nosaltres, aquí, des de sant Boi, des del Baix Llobregat, a peu de carrer,  tenim un repte que és construir la nació i això només es pot fer des de la societat i per contacte social. Perquè la nació no és només una identitat, una llengua o el record històric compartit. La nació són les persones que decideixen viure juntes i compartir lleis, drets i futur.

Preservem amb el nostre sacrifici les generacions del futur, deien els catalans de 1714. Tres-cents anys després la nació serà fruit d’una voluntat de compartir el futur, de ser iguals dins les diferències, de tenir codis comuns, serveis públics que garanteixin oportunitats comunes, escoles que eduquin junts els més menuts, formació que garanteixi el funcionament de l’ascensor social i un país d’oportunitats, atenció a les persones, protecció als elements que poden generar una identitat col.lectiva, cultura integradora, preservació del territori i de la qualitat ambiental per poder bastir un país on valgui la pena viure i que ens poguem sentir-nos orgullosos de participar en la seva construcció.  Som generacions afortunades que podem, si volem, si ens hi comprometem, ser protagonistes d’un procés d’independència com han viscut altres països europeus en les darreres dècades, però que són oportunitats que no passen sovint dins la història dels pobles. Qui no voldrà ser protagonista d’un projecte tan il.lusionador?”