Josep M. Cervelló
llibreta de camp
La marededéu del Montbaig
La muntanya de Sant Ramon encara mostra els efectes del foc que es va declarar l?11 de juliol del 2005 que es va originar al terme municipal de Viladecans i que a gran velocitat es va enfilar cap a les urbanitzacions de les Orioles, Canons i Can Paulet. Es van cremar unes 70 hectàrees en total. El camí cap a l?ermita de Sant Ramon, per la carena que puja des del barri de Camps Blancs, va ser traspassat pel foc i es van cremar arbres i arbustos. Darrerament, una actuació de l?ajuntament, amb gran suport de voluntaris, ha fet una neteja del lloc i unes plantacions. L?acció té els seus detractors ja que el sòl sobre les llicorelles és molt prim i inclinat i per tant la neteja pot provocar l?erosió. Potser hagués estat més interessant esperar que la natura, com en altres indrets de la muntanya, anés fent via i tornant a posar de verd el paisatge. Però bé, allò que ara s?ha posat més a l?intempèrie, a la vista de tothom, sense la protecció de la vegetació és la ?capella? on una marededéu, s?apareix a la Feli i tots els seus fidels que acudeixen cada dijous a la cita amb el més enllà. Allà, des de fa una colla d?anys, la vident titular, acompanyada d?una dona guia parla amb la mare de Déu que li contesta a vegades i fins i tot plora amb ella. El cos de la Feli és posseït per la visió , cau a terra i s?agenolla, parla amb els fidels de la seva visió, reparteix flors, imposa les mans? L?ajuntament sempre ha fet com les mones aquelles que es tapen els ulls per no veure i ha permès, no sé si per por a una maledicció divina, la instal.lació d?un complex pseudoreligiós en un entorn natural i públic: dipòsit d?aigües, ciment al terra per fer camins d?accés, peana d?obra, escultura a mida quasi natural tancada en una urna de vidre i alumini, plantacions de flors i plantes de jardí al terra o en testos, bancs per seure, etc. Sorprèn qe una actuació per a recomposar l?espai natural del parc forestal ? i públic- del Monbaig respecti aquestes instal.lacions il.legals i que devaluen tant l?entorn com les conviccions religioses de la gran majoria de creients de la ciutat.
La mare de Déu del Montbaig no està voltada de soledats com la de Núria, ni és una marededéu trobada. Al costat d?una UDU ( Urbanització amb dèficits urbanístics), és una marededéu metropolitana, amb vocació de patrona de les juanis, o de les mares de les juanis, que vetlla des de mitja alçada per la connurbació urbana de la terra baixa. La seva capella és una cabina, entre cabina telefònica i dutxa, un artesanal treball de ?carpinteria de aluminio?. Sóc home excursionista, acostumat a aturar-me a descansar en capelles al costat del camí i que són fites de pas no només per a creients sinò per a tothom, part del paisatge, discretes i advocatives. No estem parlant d?això, ni de sentiments religiosos, però espero que no em caigui un llamp del cel, com maledicció divina, per ser un descregut i dir que aquesta instal.lació, com les tanques amb somiers de molles dels horts il.legals a la vora del riu, han de desaparèixer del nostre paisatge.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi estic totalment d’acord. Si volen, que facin una processó i que la traslladin a dalt del cim, a dins de l’Ermita (a la part central, no al bar!!) . Si són creients, ja els hi estarà bé, oi?