Josep M. Cervelló

El Punt 15/2/08:
L’endemà de la vaga
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/editorial
La convocatòria de vaga feta pels sindicats educatius va obtenir una resposta massiva dels docents, que ahir van paralitzar l’activitat en molts instituts i escoles del país. La jornada d’ahir s’ha d’interpretar com la demostració de força que els sindicats anhelaven en la pugna amb els responsables d’Educació, però també com una mostra més de l’enuig que arrosseguen la gran majoria de docents per raons i fets que van molt més enllà de les bases de la futura llei d’educació de Catalunya (LEC). El missatge és clar, i el govern ha de reflexionar abans de fer cap més pas cap a una reforma que no té futur sense el suport dels professionals i de tots els sindicats que els representen, firmessin o no el pacte educatiu fa dos anys. Ara cal exigir a les parts que s’asseguin a negociar per llimar les diferències que no han sabut o no han volgut resoldre en les últimes setmanes. El país s’hi juga el futur de l’educació.  
60.000 mestres surten al carrer contra el document de bases de la LEC
MARCEL BARRERA. Barcelona
Manifestació quilomètrica i multitudinària. Unes 60.000 persones, entre mestres estudiants i també pares, es van manifestar ahir pel centre de Barcelona per exigir la retirada del document de bases de la llei catalana d’educació (LEC) i en defensa d’un ensenyament públic i de qualitat.
La protesta, secundada per cinc sindicats de mestres i quatre d’estudiants –AJEC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, EPC, Sindicat d’Estudiants i Estudiants en Acció– va ser importantíssima, i va envair tot el centre de Barcelona. Per il·lustrar-ho, només cal una imatge. Quan la capçalera ja havia entrat a la plaça de Sant Jaume encara es veien manifestants que començaven a recórrer la Via Laietana. Una imatge espectacular per a una manifestació que va acabar amb la lectura d’un manifest i amb crits d’«Ernest, tossut, no passem per l’embut!» o «Ja està bé de culpabilitzar els professors del fracàs escolar!». Entre els manifestants hi havia de tot. Quan la marxa s’acostava a la plaça de Sant Jaume es van sentir forts crits de «Maragall dimissió!».  

Molts pares no porten els fills a l’escola per solidaritat amb la protesta dels docents

M. BARRERA G. ARIÑO. Barcelona«Jo no he portat el meu fill a l’escola perquè estic a favor de la vaga i contra la privatització; l’educació ha de ser pública fins al final», comentava Ramon Riera, un pare de l’escola Sagrada Família, al barri de Gràcia de Barcelona, mentre portava el seu fill a la biblioteca del barri. Amb 525 alumnes, només una alumna de cinquè de primària va anar al centre, i va ser atesa per cinc mestres que feien els serveis mínims obligatoris. Espectacular ràtio que no es dóna ni a Finlàndia! En altres escoles de Gràcia les aules eren completament buides. Les del CEIP Josep Maria Jujol, a la riera de Sant Miquel, on tots els mestres es van adherir a la vaga. La directora, Beatriz Rosa, va explicar que els pares «havien entès el missatge» de no portar-hi els fills. Una de les treballadores del servei de neteja del centre, que es diu Cristina i és mare de dos marrecs, també estava del cantó dels docents: «Jo estic amb els mestres perquè aguanten molt!» Els serveis mínims de l’escola van tenir poca feina.