Josep M. Cervelló

Si no teniu el darrer número de la revista Sapiens us el recomano, de fet és recomanable sempre, però aquesta vegada hi ha una plana que per si sola és tota una joia. Dins del dossier sobre la guerra dels Segadors hi ha una il.lustració a doble plana que reprodueix el quadre de Pandolfo Reschi – pintor polonès afincat i format a Italia, especialista en quadres de batalles – sobre el setge de Barcelona del 1651. La perspectiva està feta des de Collserola, en primer terme les tropes hispàniques, amb els seus caps estudiant un mapa, una mica més lluny els turons que avui estan dins la ciutat com el turó de la Rovira, el Carmel, etc, amb fortificacions als seus cims, més enllà la plana i al fons la ciutat dins les seves muralles, al costat del mar ple de vaixells de guerra assetjant també per mar la ciutat. Al costat  veiem Montjuïc, que havia estat l’escenari d’una batalla victoriosa per a les tropes catalanes i que també va ser pintada pel mateix Reschi,  i a la seva dreta un fragment del delta del Llobregat. Es distingeixen els sorrals litorals, la verdor de la plana i, ocupant el que avui és la Zona Franca i Can Tunis veiem l’antic estany de Port, que estava entre la torre del Cap de Riu i Nostra Senyora del Port. La forma d’aquest estany estava condicionada pels processos de formació d’aquests estanys litorals, barrats per la duna de la platja, omplint les zones deprimides postdunars i antics braços fluvials i amb aportacions d’aigua pel darrera de canals de rec i rieres, en aquest cas la riera de Magòria. A finals del segle XVIII va anar reduïnt la seva superficie, al segle XIX s’hi feia cànem, utilitzat pels espardenyers del delta ( aquí cal una cita als espardenyers de cal culdemona del carrer de l’Alou de Sant Boi). A mitjans del segle XIX va ser assecat i l’any 1883 s’hi va inaugurar en aquests terrenys l’hipòdrom de Can Tunis.

En aquests moments s’està fent el Pla Especial de Protecció del Delta del Llobregat, després de desenis de destruccions i mals usos del territori. La comprensió dels valors propis d’aquest espai, l’interès estratègic de la preservació del parc agrari i la salvaguarda del litoral, del riu  i dels espais humits carregats de biodiversitat, haurien de marcar el futur del delta per damunt de la facilitat en la instal.lació d’infraestructures o de l’urbanisme en taca d’oli. Això ja hem vist on ens ha portat en quant a despersonalització, mals usos del sòl, mobilitat forçada i concentració logística que ens condemna a ser una perifèria metropolitana mal endreçada. El futur Pla Territorial Metropolità també cal que tingui clar quin és el paper dels espais lliures, el model urbà de nòduls en xarxa i no en un continu urbà banal i la supeditació de les infraestructures- especialment les viàries- al territori. Mentrestant, ja hi ha qui  traça mapes, com el protagonistes del primer terme del quadre de Pandfolfo Reschi, però ara són d’ampliació de l’aeroport damunt el mar, de grans polígons logístics damunt el parc agrari i de nous barris que fusionin les poblacions … Ara són les nostres ciutats les que estan assetjades.