Josep M. Cervelló

El pacte per a governar Euskadi,  entusiàticament signat entre el PSOE i el PP,  va al moll de l’òs de les preocupacions nacionalistes espanyoles més profundes: llengua, educació i mitjans de comunicació; és dir eliminar qualsevol exigência sobre l’ús de l’euskara, reduir la seva oferta escolar, eximir els funcionaris del seu ús i modificar la corporació de radio i televisió basques per tal que responguin a un perfil unionista – eliminar “la crosta”, vaja – . El president Montilla ha dit que aquest és un pacte que mostra una gran maduresa política. Bé, doncs, ja sabem com anirien les coses per Catalunya si no s’haguéssin ficat pel mig aquests d’Esquerra.

Aintzane Ezenarro, la cap de llista i portaveu d’Aralar ha dit que un govern frontista espanyol amb una majoria social abertzale a Euskadi és molt mal escenari. Filla d’una familia obrera i antiga membre del moviment pacifista Elkarri, Aintzane destaca que en uns moments de crisi amb el pacte PP-PSOE no hi haurà possibilitat de fer polítiques d’esquerra : “Ens preocupa molt quina resposta es donarà des del govern a l’actual situació econòmica i social i com es tindrà en compte als més desafavorits.”  Mentrestant la bona noticia és que Aralar concorrerà a les eleccions europees amb Esquerra, EA i el BNG, , amb La Chunta Aragonesista, potser el PS de Mallorca i el Partit Andalusista; el paper que deu tenir en tot plegat l’Oriol Junqueras ,   amb la seva posició a favor de l’Europa social i dels pobles ha de ser molt determinant.  Els  eurodiputats que puguin sortir d’aquest bloc sobiranista que s’anirà ampliant aniran a engruixir l’Aliança Lliure Europea, partit europeu que fa pocs dies reclamava la voluntat europea de la seva ampliació interna, acollint els nous estats que puguin néixer a les nacions avui encara sotmeses als estats membres.