Sembla mentida que es puguin publicar coses com la que comentaré a continuació. Què us semblaria si llegíssiu que no és veritat que no hi hagi feina per a tothom i que la gent que no treballa és perquè no vol? Doncs bé, ahir, 4 d’abril de 2015, Vilaweb publica una entrevista a James Grellier, epidemiòleg al CREAL, signada per Núria Ventura amb el títol: Quins són els efectes de l’exposició a la wi-fi per a la nostra salut? on l’entrevistat diu mentides encara molt més grans.
Vergonya! Vergonya i dolor; per a mi, que ho pateixo i per als milers -cada dia més que viuen una vida infernal. Només cal cercar a Internet ‘electrosensibilitat’ i trobar- hi una gran quantitat d’informació, com ara que al novembre de 2011 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) classificava les tecnologies sense fils (antenes de telefonia, telèfons mòbils, radars, Wi-Fi, Wimax, WLAN, Bluetooth) que emeten microones o radiació electromagnètica com a cancerígenes tipus 2B, un nivell de classificació igual al DDT, un pesticida prohibit a quasi tot el món; que el 2003 patíem electrosensibilitat 3 de cada 1000 habitants i el 2012 ja érem més del doble; que hi ha gent que ha hagut de marxar de la ciutat i anar a viure al camp en cabanes o en coves a la muntanya, com ara l’antropòloga Fina Carpena que dona classes a la Universitat d’Oregon; que hi ha gent que s’ha de vestir amb una mena de burka teixida amb fils de plata que la protegeix de les radiacions; que hi ha una associació per a aconseguir les escoles sense wi-fi (http://www.escuelasinwifi.org/); que TV2 va emetre el següent documental http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-escarabajo-verde/escarabajo-verde-otra-factura-del-wifi/2567497/, que els nous comptadors de la llum digitals que estan instal·lant equivalen a 40 wi-fi’s; que l’experiència dels EUA, on el desplegament d’aquests comptadors es va iniciar al gener del 2011 de forma totalment antidemocràtica (sense la possibilitat de poder quedar-te amb el comptador analògic i comunicar les lectures a l’empresa personalment), deixant poc temps després milers de persones lesionades per radiació electromagnètica, algunes persones amb marcapassos i implants metàl·lics, mortes, persones que no eren electrosensibles s’hi van tornar després de tenir un comptador electrònic a casa i les que ja estaven sensibilitzades als camps electromagnètics van haver de marxar de casa i viure en el seu cotxe buscant llocs on aparcar per a dormir allunyats d’antenes o anar a un bosc; que els suïcidis i eutanàsies per aquesta causa van en augment.
Encara és més indignant que s’hagi publicat aquesta entrevista quan encara no fa 15 dies el metge especialitzat en electrosensibilitat de l’Hospital Clínic de Barcelona, Joaquim Fernandez Solà, crític amb les administracions, a tots els nivells, des de la Unió Europea, a la Generalitat, diu que, tot i que saben que les radiacions fan emmalaltir moltes persones, “s’han plegat als interessos de multinacionals”, com ara les operadores telefòniques i explica que “els comitès científics europeus són mixtes, entre científics i tecnòcrates”, i assegura que sempre s’acaba imposant la teoria d’aquests últims, que asseguren que aquest tipus de radiacions “són innòcues”, tot i que “científicament no és cert”, sentencia. Fernández parla d’un creixement “exponencial” dels casos i assegura que “hi ha molta gent no diagnosticada”: http://cadenaser.com/emisora/2015/03/22/radio_barcelona/1427032680_827910.html
Vaig saber de la meva electrosensibilitat el 1993 al marejar-me al trobar-me a prop de transformadors d’alta tensió, junt amb una altra persona que en patia. Després van instal·lar antenes de telefonia a un bloc a prop de casa i jo sempre anava marejat. El 2003 vaig saber en una conferència a la Politècnica de Vilanova i la Geltrú que érem un 3 ‰ el afectats per aquesta afecció, el 2006 ja patia el dolor descrit a la wi-fi de casa. El 2012 vaig haver de descalçar-me per a poder romandre a la primera Escola de Setembre de Som Energia i així em descarregava de les radiacions rebudes al meu cos. Fa un parell d’anys que a la botiga AKÍ de Vilanova i la Geltrú vaig detectar que ja no hi puc entrar per causa de la potència del wi-fi i l’any passat vaig haver d’abandonar la Fira de l’Alimentació i la Salut a Balaguer ja que l’organització no va localitzar els tècnics de l’Ajuntament per a desconnectar el wi-fi del local municipal on se celebrava la fira i no va servir de res descalçar-me ja que el terra és aïllant.
De fet m’he sentit impel·lit a escriure això, avui, diumenge de Pasqua, per haver de sortir, just després d’entrar-hi, d’una botigueta el wi-fi de la qual m’ha produït la típica pertorbació al cap i el dolor punxant des del cap fins a la cama, per tot el costat dret del cos. Les altres vegades que he anat a aquesta botiga, la responsable, que em coneix i sap que sóc electrosensible, desconnecta el wi-fi en veure’m entrar. Avui tenia la botiga plena de gent i jo ni me’n recordava del meu problema; la botigueta te 5 o 6 metres de fondària i he anat directament a saludar-la, al mostrador, al fons. Li he dit bon dia i he sortit d’immediat en sentir l’agressió damunt meu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I per què no s’haurien de publicar criteris contradictoris? L’entrevista és molt bona!