En Esperanto, klakumu tien!
Teresa Massana (1924-2021), ens va deixar el passat dia 10 d’octubre de 2021, als seus 97 anys d’edat. Era vídua del fundador del Museu d’Esperanto de Subirats (MES), Lluís Hernández Yzal, (1917-2002). Va ser una col·laboradora eficaç del seu marit en la creació del museu i en el seu manteniment junt amb el seu fill, Rafel, responsable de la informatització durant la vida de l’iniciador, a la mort del qual el museu es tancà al públic.
Per l’abril de 2010, un petit grup de ciutadans subiratencs van posar-se a treballar amb l’objectiu d’elaborar una proposta per una biblioteca pública a Subirats al voltant de l’esperanto. La Teresa es va implicar en el projecte i hi va col·laborar activament, com ara a la taula rodona “La dona i l’Esperanto“, així com també en Rafel Hernández, que a la presentació de la proposta, tal com podem llegir a: DE SUBIRATS AL MÓN, AMB BICICLETA, L’ONA CURTA I L’ESPERANTO, a l’últim paràgraf de la tercera pàgina (pàg.118), digué: “… de bibliofília, n’hi ha de dues menes, la que busca en el llibre la seva satisfacció … L’altre tipus és el que està més interessat en el contingut … La col·lecció de llibres i revistes del museu és d’aquest tipus. Aquestes col·leccions … funcionen bé si el creador en pot fer de bibliotecari, perquè, encara que s’ajudi de fitxes o registres electrònics, ell és l’autèntic ordinador central capaç d’orientar a qui busca, generalment, amb una pregunta ambigua del tipus «sabeu si en alguna revista francesa d’esperanto van parlar de l’exposició internacional de Barcelona?». Quan ell falla, i tots fallen d’hora o tard, l’única solució és el traspàs a una institució que tingui la capacitat tècnica i econòmica d’anar transformant el que és un bosc d’informació amb només uns caminets, els registres electrònics pelats, en un poble o una ciutat d’informació amb avingudes, carrers i carrerons.”
Després es va crear l’Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats, amb la intenció de col·laborar en el projecte, sota l’empara del Patronat de Turisme de Subirats, que va contractar un guia per al Museu. Es van fer multitud d’actes al Museu i en col·laboració i contacte constant amb l’Ajuntament, que va projectar destinar l’edifici d’un antic taller a la Biblioteca Pública, en espera de que la Generalitat els atorgués la subvenció demanada a la fi de la crisi que es patia des del 2007/2008.
La crisi no es va acabar i la subvenció no va arribar. El 2015 el Patronat de Turisme va cessar el contracte del guia del Museu, l’Associació d’Amics del Museu es va paralitzar i fins enguany, el 27 de maig 2021, que vam rebre la notícia de que el Ple de l’Ajuntament de Subirats va acceptar la cessió dels fons del Museu d’Esperanto a l’Ajuntament. Actualment, octubre 2021, el Rafel Hernández ens comunica que quasi tot el material està a l’Ajuntament degudament ordenat en capses i manca recollir encara material del Museu. L’Associació Catalana d’Esperanto està estudiant la possibilitat de col·laborar en la cessió i adequació dels fons del Museu d’Esperanto a la nova ubicació que l’Ajuntament ha previst.
Descansi en pau la Teresa Massana!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!