L’espectacle que s’ha viscut avui matí al Parlament de Catalunta no m’ha agradat ni poc ni gens. Si hom repassa durant les últimes vint-i-quatre hores les declaracions dels dirigents dels partits que impulsen el “dret a decidir” (CiU, ERC, IC i CUP), veurem que tots coincideixen a afirmar que aquest procés haurà d’acabar finalment en unes eleccions anticipades a mena de plebiscit sobre la independència. Aleshores, a què va tanta escandalera sobre com ha de ser la consulta del 9-N? Més coses: si hom escolta Oriol Junqueras, aleshores resulta que el president Mas no ha complit la paraula, però si a continuació connectam amb la BBC, aleshores resulta que Mas ha desafiat de bell nou Madrid i Rajoy. Ho torn repetir: a què ve aquest espectacle?
Madrid fa i ha fet tot quant ha pogut per impedir la consulta del 9-N. I això va des d’amenaçar els polítics, els batles, els funcionaris municipals i de la Generalitat amb judicis sumaríssims i una immediata inhabilitació si participen en l’organització de la consulta, fins a intentar expulsar de la carrera judicial el jutge Santiago Vidal que va participar en la redacció de la futura constitució catalana. Això no s’ha de perdre mai de vista. Per tant, dia 9-N tothom ha d’anar a votar i és igual si les urnes en comptes de ser vidre són de cartró, o si a les taules en lloc de funcionaris hi ha voluntaris… Cal treure les urnes, les paperetes i anar a votar per carregar-nos de raons i demostrar a l’opinió pública internacional fins a quin punt el govern de Madrid ha perdut els papers i també fins a quin punt arriba la determinació de tot un poble a rompre el jou de l’esclavitud.
Com he dit al principi: “L’espectacle que s’ha viscut avui matí al Parlament de Catalunta no m’ha agradat ni poc ni gens”. Ara, davant un ja està fet, són inútils les lamentacions i el que pertoca a la societat civil és tancar files i exigir a aquests mateixos dirigents que recondueixin la situació i que restitueixin el consens que la pressió de Madrid ha fet esclafir.
Construir i consolidar un nou estat mai no ha estat bufar i fer ampolles i requereix la seva èpica. Parafrasejant Tito Vilanova, calen “seny, pit i collons”. Això és, mantenir en tot moment el cap fred, la sang calenta i en el moment decisiu, jugar-se la pell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!