Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)

Dilluns, dia 8 de setembre, l’exdirector de Diario de Mallorca i ideòleg d’El Mundo / El Día de Baleares, Antonio Alemany,  durà una setmana a la presó.

Antonio Alemany Dezcallar (Palma 1939), advocat i periodista dilluns matí, dia 1 de setembre de 2014, a les 8.30 h exactament, va ingressar a la presó de Palma per complir la condemna de dos anys i tres mesos de presó per un delicte de prevaricació, falsedat en document oficial i en document mercantil en concurs amb un de malversació i tràfic d’influències. Dilluns matí, el web d’El Mundo / El Día de Baleares va publicar la notícia amb el titular següent: El periodista que escribía discursos a Jaume Matas entra en prisión por corrupción.

Ai dels vençuts! Durant aquesta setmana, estic segur que hi ha hagut gent que ha obert botelles de xampany però no seré jo qui faci llenya de l’arbre caigut. Mentre don Antonio era un agent molt actiu i poderós del colonialisme espanyol dins Mallorca vam tenir intenses polèmiques. Com a botó de mostra, val la pena citar el llibre signat per APLEC, “Un puput de cresta molla. L’anticatalanisme a Mallorca: noms, llinatges i fotografies (1991). Caigut en desgràcia, aquests dies de don Antonio en reneguen sobretot i per damunt de tot la gent que li deu molts de favors, alguns li deuen tot.

Antonio Alemany va dirigir Diario de Mallorca entre els anys 1972-1976, Diario de Barcelona (1977-1979) i l’any 1981 va cofundar El Día de Baleares” amb Abel Matutes, Gabriel Barceló (Viajes Barceló) i Jaime Doménech. Posteriorment aquest diari es va fusionar amb Diario 16 (1 de maig de 1988), després amb El Mundo (23 de gener de 1992) per acabar finalment, el 15 de febrer de 1997, engolit pel diari madrileny dirigit aleshores per Pedro J. Ramírez (Unidad Editorial es fa fer amb el 51 % de les accions mentre el Grupo Barceló es va quedar amb el 49 %). Alemany va dirigir el diari entre 1981 i 1983, en va ésser conseller editorial, va coordinar les pàgines d’opinió i sempre d’una manera o altra hi va estar vinculat, com així va reconèixer l’any 2001: En el fondo nunca he dejado el periódico.

Bé idò, com ja heu pogut llegir, dilluns passat El Mundo / El Día de Baleares –igual que va fer Diario de Mallorca–, van ocultar la seva relació contínua amb Alemany i els seus antics companyons (PJ Ramírez, Inda, Pery, Losantos…) el van deixar tirat als peus dels cavalls com si fos un apestat infectat del virus Èbola que en aquests moments està assolant l’Àfrica occidental.

A partir de dilluns 1 de setembre, Alemany haurà de dinar i sopar dins la presó amb indígenes compatriotes seus com Bartomeu Vicens, Miquel Nadal, Francesc Buils, M. Antònia Munar… als quals va sotmetre a dures i inacabables campanyes de desprestigi, de persecució i de criminalitatzació en benefici de les grans empreses madrilenyes. Al final, de tot plegat l’únic que n’ha tret és haver servit de kleenex (usar i tirar, típic destí de les colònies i dels colonitzats) en mans dels totpoderosos potentats de la metròpoli, és igual que es diguin Aznar, Rajoy o Pedro J. Ramírez.

Antonio Alemany, entre els anys 2004 -2011, es va batre com un lleó en defensa de la piscina il.legal de Pedro J. Ramírez a la Costa des Pins, per exemple; i com he dit les disputes periodístiques que vam mantenir foren de pebre coent. Hi ha una cosa que no em costa reconèixer-li: mai no posava querelles per polèmiques entre escriptors. Don Antonio Alemany se mou amb fums de botifarra altiu de Ciutat però estic convençut que per dins les venes li corr alguna gota de sang de glosador de combat nascut entre el rostoll i els terrossos de la Part Forana i que li fa rebotir el cor. No casualment, en reiterades ocasions va citar aquella frase memorable de Jaume Vidal Alcover, un altre espadatxí de la paraula: Hem de ser baralladisos. Don Antonio Alemany, anticatalanista furibund, participava de la cultura “socràtica” que és un dels signes d’identitat de la nació catalana: a l’hora de donar branca, no mirava prim, però també sabia encaixar quan li feien tastar la pròpia medicina multiplicada per mil. D’altres com Pedro J. Ramírez, per exemple, que va pel món de boxador de la paraula, no poden dir el mateix.

Fotografia: Eduardo Inda, Federico Jiménez Losantos i Antonio Alemany al Club de Opinión, d’El Mundo / El Día de Baleares.

http://www.elmundo.es/baleares/2014/09/01/54041d42ca474158358b4572.htm

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!