Dilluns passat, passat dilluns
Dilluns passat va ser Santa Soledat. Caterina Albert va escriure, fa un centenar d’anys, la novel·la Solitud, "un gran poema en prosa", segons Manuel de Montoliu. Per l’autor, és "un drama rural més, però sense limitar la volada de la fantasia, sense esquifir les descripcions, sense esquematitzar en desmesura." És la història de la Mila, una solitària espiritual i física que arriba a una ermita també solitària, però on el Pastor l’apaga un poc. Cosa que també fa l’Ànima, però amb malícia.
Segons Manuel de Montoliu, hi ha 3 personatges essencials a la novel·la:
1. La Mila: Sent una atracció amorosa cap al Pastor, però és casada amb en Maties, el qual resalta les qualitats de Mila per contrasta.
2. El Pastor: Estima la muntanya i té cura del Baldiret, un vailet que el completa i que veu en Mila la figura de la mare.
3. La Muntanya: Estimada pel Pastor, té una relació d’amor i/o odi amb la Mila.
Finalment, el motor de l’acció és l’Ànima, la natura negativa.
A més, Caterina Albert, abans de 1905, va escriure la prosa autobiogràfica "Mon niu", publicada molt temps després en el llibre Mosaic (1946). Aquest text, que és la descripció del lloc de treball de l’escriptora, s’avança al de Virginia Woolf (A room of one’s own, 1929). Ambdós textos defensen la independència espaial que ha de tenir una dona per poder escriure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!