19 d'octubre de 2004
Sense categoria
0 comentaris

Madò Banaula

L’esca

Madò Banaula té l’esca en els aperitius: cacauets salats i panses dolces. La combinació de sabors és el reflex de l’ànima. Les portes sempre tenen la cara del davant i la del darrere. Na Margalida també es sent, a vegades, com una porta que la manegen com volen i que el vent pot, si no està tancada, moure fora corda. De cop li agradaria ser un nus mariner i fermar-se sobre ella mateixa, orgullosa del seu cos i de l’ésser, amb una prevenció cauta cap a tothom. Sovint té el cap ple d’aquestes idees tan estrambòtiques que semblen d’un altre continent. Les autoritats públiques també la neguitegen. No la deixen fumar enlloc. Amb tants de problemes com hi ha en el món, i s’han de preocupar de l’insignificant tabac. Per passar-se les ganes de la nicotina, es fa infusions de menta, perquè ha arribat a associar la substància que pot matar amb el cafè, i intenta substituir-lo amb herbes escaldades. I quan despara les taules de la fonda, ho fa amb tota la tranquil·litat del món. De fet, després s’han de tornar a parar. L’olor del cafè de les tasses usades li produeix un sentiment contradictori: voldria llepar-les fins al fons, però, al mateix temps, agafar-les, llençar-les a terra, trencar-les i sentir la trencadissa amb un goig a les orelles. Destruir coses també pot ser bell. Ara té l’estranya quimera d’anihilar la soledat. Dinar tota sola li sembla una heretgia. Així que, quan veu un client amb els pèls de punta que no tingui companyia, s’hi asseu a davant i, entre paraules i mirades, dinen. Na Margalida juga amb avantatge. És a casa seva. Sempre intenta posar-se en un lloc des d’on pugui vigilar la gent que passa pel carrer i que, amb uns ulls intrigants, mira la carta escrita amb colors varis, a la serena. N’hi ha que passen de llarg, però també entren, sense fer renou. Hi ha una clienta que parla per telèfon amb una veu exageradament forta. Hi ha gent que té aquest costum.

Madò Banaula ha d’anar a estendre la roba bruta. Deixa el client pèl-roig amb un ai al cor i puja al terrat. No és gaire alt, però amb l’alçada necessària per deixar-se acariciar pels rajos del Sol. La roba estesa és un signe evident de les persones que conviuen amb ella. No sap estar-se de mirar aquests texans que no són seus. Mig despintats pels anys, tenen la forma dels homes. A l’entrecuix hi nota un tirabuixó que, com més es pitja, més s’allarga. La imaginació li fuig pel fil d’estendre i els pantalons li cauen en terra. S’ajup a agafar-los i la ment li suggereix que podria ser una òliba, així podria veure aquell home sempre que volgués. Els contrastos sempre espatllen qualsevol relació, encara que només sigui per l’horari laboral. Així i tot, madò Banaula sap que qualsevol nit pot sortir el sol.

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

 

Fa una nit clara i tranquila,

hi ha una lluna que fa llum.

Els convidats van arribant

i van omplint tota la casa

de color i de perfums.

Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,

als tres porquets,

al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili

i en Simbad,

l’Ali Babà i Gulliver.

 

Oh ! Benvinguts, passeu, passeu.

de les tristors en farem  fum.

A casa meva és casa vostra,

si és que hi ha casa d’algú.

 

Hola Jaimito ! Donya Urraca !

En Carpanta i Barba-azul,

Frankestein i l’home llop,

el compte Dràcula i Tarzan,

la mona Xita i Peter Pan.

 

la senyoreta  Marieta de l’ull viu

ve amb un soldat.

Els Reis d’Orient, Papà Noël,

el Pato Donald i Pascual.

La Pepa maca i Superman.

 

Oh ! Benvinguts …

 

Bona nit senyor King Kong,

senyor Astèrix i Taxi Key,

Roberto Alcázar i Pedrín,

l’Home del sac i en Patufet,

senyor Charlot i Obèlix.

 

En Pinotxo ve amb la Monyus,

agafada de bracet,

hi ha la dona que ven globus,

la família Ulises

i el capitan Trueno amb patinet.

 

Oh ! Benvinguts …

 

A les dotze han arribat

la fada bona i Ventafocs

en  Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,

Bambi i Mobby Dick,

i l’emperadriu Sissí.

 

Mortadelo i Filemó

i Guillem Brown i Guillem Tell

la caputxeta vermelleta

el llop ferotge,

el caganer, Cocoliso i Popeie.

 

Oh ! Benvinguts, passeu, passeu.

Ara ja no hi falta ningú,

A casa meva és casa vostra,

si és que hi ha casa d’algú.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!