França, país del vi
VISCA EL VI!
El lector haurà estat prou intel.ligent, o benèvol, per entendre que aquests al.legats contra certes pràctiques o tendències en el món del vi, especialment en el seu país de referència històrica, que és França, no s’ ha pas fet amb ànim d’ anorrear aquesta divina beguda de Dionís, sinó tot el contrari. A aquest país, a més, cal agrair-li els serveis prestats a la causa de la cultura del vi.
En efecte: només l´amor al vi i a la seva cultura ens pot moure a criticar-ne les pràctiques poc escaients, certes modes més o menys poca-soltes i, fins i tot, l´esnobisme, el llenguatge críptic i florit, la prosopopeia cerimonial o la litúrgia exagerada amb què sovint és rodejat aquest món: que, certament, és cultura, gastronomia, però també negoci.
Finalment, només ens resta dir: beveu vi, assaboriu-lo amb el menjar, i sobretot, que us agradi, sense fer gaire cas- o no més del necessari- dels “savis”, “saberuts” , “hagiògrafs” i “profetes”. Incloent-nos a nosaltres, és clar!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la raó i no podría estar més d’acord amb tú en aquest tema. A França només hi ha de dolent els francesos peró de menjar i veura son únics en tots els sentits, tant per bé com per mal. L’exceléncia dels seus caldos son com per tenir un sol motiu per viura i hem de reconéixer que malgrat tot son en la seva inmensa majoría uns grans desconeguts. És molt difícl que la gent d’aquí pugui saber ni tant sols 5 ó 6 de les moltes i grans denomicacions d’origen del país gal i massa sovint hi ha una associació de vi car al vi francés (simple mite),…molta ignoráncia que comporta una pobresa de coneixament del vi en general.
Aquí tenim molt i bó peró allá, mal em pesi, tenen molt més i millor,…