BONA VIDA

Una fruita imprescindible, de producció catalana i trobable tot l´any, però de la qual ara n’ és un bon temps: la poma. Una fruita històrica i poètica, de la història d’ Adam a la preciosa cançó de Paolo Conte, “coglie la prima mela” (cull la primera poma).

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none;
font-size:12.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:0cm 80.75pt 155.85pt 80.75pt;
mso-header-margin:0cm;
mso-footer-margin:155.85pt;
mso-page-numbers:1;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

LA POMA, LA FRUITA DEL PARADÍS

“Una poma al dia, fa fer al metge
via”. Que és la traducció d’ un dia americana, “An apple a day, keeps the
doctor away”. La poma és una de les fruites més recomanables: per després de
sopar, per exemple, a part d’ ajudar a netejar les dents, ens pot ajudar a
dormir. Conté fructosa, fibra, potasi, vitamina E i flavonoides i quercitina,
que són antioxidants. Va bé per al colesterol, aporta sucres… L´important,
però, és que la poma sigui bona!.

Josep Pla, el gran
cronista del nostre menjar i de tot el país, va escriure:”En l últim curs
del Ter, a l’ Empordà Petit- que encara s’ inunda fatídicament-, s’ han plantat
molts fruiters.Sobretot pomeres. Les pomeres han anat molt bé”. Més
endavant afirma que “així hem arribat a la situació present, que està
caracteritzada, a l’ hivern, per una fabulosa quantitat de fruita:de pomes
(generalment del país) i de taronges…” (Josep Pla, El que hem menjat).Pla, doncs, va poder ser un espectador
privilegiat de l’ inici d’aquest cultius, ara ta importants, a l’Empordà, però
també al Gironès. Uns cultius que ja donen varietats esplèndides, aptes tant
per menjar en cru, per coure o per fer diverses postres. S’ han fet viatges a
Nova Zelanda i s’ hi ha plantat les varietats més adients, que ja s’ han
adaptat al clima: Golden (grogues), Starking i d’ altres de vermelles i, més
darrerament, Royal Gala (dolça i cruixent) o fins i tot la Fuji (d’ origen
japonès i, per a molts, una de les millors, però que aquí té uns colors més
pàl.lids; no obstant, és força millor que la procedent de la Xina, que sol
inundar els mercats). També es produeix la deliciosa Pink Lady alhora dolça i
àcida- la meva preferida- però que s’exporta al Regne Unit. A Catalunya, les
terres de Lleida són també una important zona productora de pomes, de les Golden
a les Fuji.

Els països més “pomaires”, que solen serf freds i nòrdics, se solen
decantar per la poma amb un toc àcid, de l´esmentada a la Granmy Smith.
Igualment, es produeixen pomes de “Producció integrada” (cultiu semiecològic).
Més difícils de trobar són les varietats tradicionals com la del ciri o les
camoses.

La poma és la fruita més universal. La pomera  (Pyrus malus)
procedeix d’ Europa i el Caucas. El fruit és poma o maçana (paraula en ús a la
regió de l´Ebre) i és el més consumit a tot el món en totes les seves infinites
varietats- blanques, grogues, rosades, vermells, verdes, marrons- com les
reinetes-, etc. De fet s’ hi continua investigant, i constantment n’ apareixen
noves varietats: de les darreres arribades hi ha les Harmony, que solen  procedir del Tirol del Sud (a l´estat italià)
un dels territoris que exporten pomes, juntament amb França, Nova Zelanda,
Xile, l´Argentina, Xile, etc.

Cal recordar, però, que sempre sol ser millor la fruita poc viatjada
que la molt llunyana. I també que les pomes més grosses i més lluents no són pas
sempre  les millors de gust. La fruita de
pagès, a més,solia ser molt bona, però amb un aspecte sovint poc abellidor:
cucs, corcs, petites grandàries…

Cal recordar, precisament, que en la cuina familiar la fruita més
apreciada per fer postres han estat les pomes, amb presentacions tradicionals-
i que hem pogut documentar, com a mínim, des del segle XVIII- com són les
“pomes cuites”, les “pomes de relleno” o pomes farcides-
aquest gran plat de Festa Major, un dels més originals de la nostra cuina, ja
que el farcit és a base de  porc- les
“pomes amb tap” (amb farcit dolç a base de galeta, massapà, fruita
seca, llimona, sucre, etc.), les “pomes al caliu” o la deliciosa
“botifarra dolça amb poma”, plats tradicionals al Gironès. Se solen
fer servir les pomes Golden, si bé per al famós “relleno” o pomes farcides
antigament es feien servir les del ciri, reinetes, etc. Les pomes farcides de
cara abans eren generals a tot el país, com podem veure al receptari del s. XIX
La cuynera catalana. Però actualment
la seva àrea de difusió és l´Empordà, el Vallès i, sobretot (malgrat que això
és poc conegut), el Maresme, on, a Arenys de Munt, Llavaneres, etc. Se’ n fan
mostres específiques.

També tenim coques amb poma, rostits amb poma (n’ he vist a València i
a Mallorca) i pomes fresques o dessecades formant part dels farciments d’ aus.

I, arreu del món, la tarta o pastís segurament més popular, és la de
poma, d’ Alemanya a França, dels Estats Units als Països Baixos. A més, la poma
forma part de nombrosos postres, compotes, salses.

El mercat

Dolces: Golden, Golden Delicious,Red
Delicious (EUA), Starking (una mutació d’ aquesta)

Royal Gala (originada a Nova
Zelanda). Cruixent, aromàtica, amb suc.

Acides: Granmy Smith(procedent d’
Austràlia), Reineta del Canadà, Pink Lady- cruixent, dolç-àcida, amb suc-
McIntosh.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!