Els enòlegs solen parlar dels vins, en general, en abstracte- i és el seu deure fer-ho- En aquesta nova secció, us proposo unes notes trivials i personals sobre els meus maridatges preferits: és a dir, en funció d’ uns plats determiants, triarem un vi. No n’ heu de fer cap cas, si voleu: sortosament, en els vins la tira personal continua essent allò més important.
Un vi negre a l´estiu
Proposta de plats per al GRAN CORONAS DE BODEGAS TORRES
Un vi català i universal- i mai tan ben dit-: té l´universal cabernet Sauvignon i el català Ull de Llebre (més o menys traduït a l´espanyol per “tempranillo”).
Per a aquest vi amb notes vegetals, lleugerament especiades i cafeíniques, de fruites madures d’ estiu i tardor- prunes, nabius- , proposo els següents plats:
1)Ànec amb cireres (Catalunya Nord), o un bé un Ànec amb prunes (Penedès). Aquestes fruites seques o roges s’ acorden molt bé amb els tons de boca lleugerament especiats d’aquest vi.
2)Niu o un altre plat de Mar i Muntanya (Empordà i Selva).Plats composats d’ ocell de caça, bacallà i sèpia, així com una picada de fruita seca, elements que s’ acorden perfectament amb aquest vi.
El seu color roig intens que vira a les teules que veig des del meu estudi, ens el fa encara més plaent.
A l´estiu, no tot s’ acaba amb els blancs!. Una barbacoa o costellada de qualitat també pot ser excel.lent amb aquet vi arxipremiat. I, perquè no, fins i tot un bon arròs a la cassola, una Paella valenciana o un Arròs brut.
Atenció: ara a l´estiu aconsello servir-lo a 16º, per tant, feu-lo refrigerar un amica en una galleda amb aigua i glaçons, si el teniu a fora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb una variant de mar i muntanya que me va ensenyar un amic de Santanyí: conill amb sèpia i escamarlans. Que vagi de gust!
Al diari El Punt d’avui entrevisten el sommelier Jordi Raventós guanyador del concurs de sommeliers Nas d’Or 2008. A la pregunta: “Per què creu que a Catalunya el vi més consumit no és del país”, ell respon: “Hi influieix que som gent amb mentalitat oberta”. “Sí, però no demanen borgonya o una gran varietat de denominacions (li tornen a preguntar), sinó sobretot vins de la Rioka i la Ribera del Duero”. Bé, és el romanço de sempre, aquí hem de ser “oberts” amb els de fora però continuem essent ignorants amb els de dins. No serà que més aviat que oberts som uns acomplexats i no valorem el que tenim de bo al nostre país? No trobo gens malament el voler tastar (i valorar)productes forasters després (o alhora) de voler conèixer els propis. El que passa amb el vi es pot extrapolar en altres àmbits com la música, la literatura, la gastronomia o el cinema, per exemple…