Per veure la idoneïtat d’ un llibre de cuina tradicional, el títol de les receptes smepre hauria de ser en la llengua tradicional (seguida de la traducció coresponent). No es pot entendre un bon llibre sense aquest requisit, sigui quin sigui el país objecte del llibre: incloent Catalunya, és clar!.
SABOR EMPORDANÈS
En Pere Bahí és un conegut cuiner de Palafrugell, on regenta el restaurant La Xicra. Manté el tresor de la cuina empordanesa, i ha recuperat plats mítics de Palafrugell com el Niu o el “catxofino”. Recentment, ha estat guardonat amb un premi a la seva aportació pel Fòrum Gastronòmic, que és ben merescut. És autor del llibre “Sabor ampurdanés.Los mejores platos de la cocina del Baix Empordà”, magníficament editat per Ediciones Omega, amb cartoné i tapes dures, format gran, fotografies de Maria Geli Masmiquel i Pili Planagumà i disseny de Jordi Sàbat. Després d’ una introducció sobre l´Empordanet (nom popular i alhora planià amb què és conegut el Baix Empordà), hi ha “Las bases y el porqué de nuestra cocina” i, finalment, el receptari, que no inclou solament les receptes del baix Empordà, sinó més generals.Tot molt bé excepte el fet que el títol de les receptes (l´autor ha estat mal aconsellat) és sempre en espanyol (sovint no molt correcte), cosa inacceptable en qualsevol llibre de cuina solvent, i que porta a noms humorístics com “muslo de cordero rustido”. Crec que algú havia d’haver assessorat bé enPere Bahí, i fer-li veure que una cuina és també la llengua i les noms dels seus plats: és com si en aquesta cuina hi hagués passat la “pijoprogressia” de Barcelona, que importa al seu mal castellà (o el seu pèssim català) i, sovint, el seu odi al país: recordem el misteri sorprenent que l´Empordà atreu alguns dels pitjors enemics de Catalunya, la seva llengua i la seva cultura: d’ Alberto Boadella a Félix de Azúa, i tot un reguitzell de “pàjaro” i “pàjares” que els fan costat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!