Un plat d’ origen controvertit, però d’ un gran èxit arreu de l´estat
LA
TRUITA DE PATATES, PLAT NACIONAL ESPANYOL?
La
trutia de patates, que els espanyola anomenen “truita espanyola” és popular
arreu de l´estat, però segurament més encara a Espanya, ja que a Catalunya mai
no s’ ha utilitzat com a plat per a picnic. Noslatres, però, hi afegim la
novetat de formes diferents de fer-la i de menjar-la.- amb pa amb toàquet, una
bona combinació.
En
un viatge a Egipte vaig coincidir amb un grup de simpàtics madrilenys. Estaven
força enutjats a conseqüència del fet que ningú no els entenia, i per tant, no
es podien comunicar, malgrat que els havien venut la moto de que l´espanyol era
una llengua internacional. En canvi, es desesperaven de veure com ja aconseguia
favors dels cambrers entenent-m’hi en
anglès, fins i tot en català del barça i a amb alguns mots en àrab. Una dia, a
l´hotel ens varen servir una truita de patates i els madrilenys varen cridar
exultants “Viva España”, i varen pensar que , finalment, els egipcis els havien
tingut en consideració. Els vaig haver
de baixar una mica la seva exaltació patriòtica -“no nacionalista, of course!-
fent-los observar que aquell era un plat que també es feia a Egipte i al
Magrib. I especialment a Algèria, on s’hi
produeixen excel.lents patates i es fan servir molt en la seva cuina.
Recentment ho he pogut comprovar in situ i hi ha pogut menjar una flonja i deliciosa batata maqly by el hayda, que és com se’ n diu en àrab d’ Algèria de al
truita de patates. Igualment en vaig degustar una versió “desestructurada”,
corrent a les cases, que són uns ous remenats amb patates fregides.
Els
espanyols, doncs, tenen un problemes amb els seus dos plats “nacionals”, si més
no els més emblemàtics. La paella, com indica el nom és d’ origen
catalano-valencià- si de cas, n’ haurien de dir “sartén”- i l´origen de la
truita de patates és controvertit, i potser no és estrictament espanyol. A
Euskalherrria afirmen que la primera cita és del 1835, i data de les guerres
carlines; segons sembla, Zumalakarregi alimentava els seus soldats amb aquest
plat barat i fàcil de fer. I encara addueixen un altre document del 1817 adreçat a les corts en el qual es parla de la
situació miserable dels camperols navarresos, una situació que les seves dones
saben solucionar fent truites amb moltes patates i pocs ous, “dos o tres ous
per a cinc o sis persones,”, diu el document, que té el curiós títol de “Memorial
de la ratera”. Avui són famoses les truites de Donosti.
Per
acabar-ho d’ adobar, els gallecs també en reclamen la paternitat. De fet, les
truites de patates de Galícia son molt famoses, sobretot tenint en compte
l´excel.lent qualitat de la primeres matèria, les patates gallegues. A Betanzos
se celebra cada any, o a mitjan d’
octubre la “Festa da tortilla de Betanzos” i la setmana de al truita, amb
degustacions- racions de truita acompanyades de pebrots fregits i pa-. El
guanyador del concurs va al Campeonato de
Tortillas que Lo mejor de la gastronomia organitza cada any a Alacant,
després de fer-ho al País Basc. De fet, a Espanya solen ser corrents els
concursos de truites de patates- epr exemple jo en vaig assiir a una que es
feia a la Festa del raval Roig, a
Alacant-.
I
si l´origen de la truita de patates fos mallorquí? De fet, la primera truita
documentada és amb ceba, i és present en un manual conventual de Mallorca escrit en català del s. XVIII. En
aquest mateix llibre s’ hi fan servir molt les patates- que en d’ altres llocs
es varen popularitzar més tard-, una producció que ve tenir un gran èxit a
Mallorca. Crec, doncs, que és un invent fet coetàniament a Mallorca o, com a
molt no atribuïble a ningú en concret. També a Catalunya hi ha una versió
pròpia de la truita de patates, que s’ ha fet a les cases particulars i a les
cases de menjar. Es fa amb poca patata, tallada a rodelles regulars, i es fa
molt prima (i no com un pastís gruixut, com la “tortilla española”)i i té ou
abundant i ben visible. Si es fa amb patates novelles és una pura delícia,
menjada en calent.
Altrament,
la tradició espanyola de menjar truita de patates freda en els picnics no ha
existit a Catalunya, on si bé aquest
plat es coneix, no té el valor patrimonial que té els espanyols- i que per això
li han posat “tortilla española”.Sense aquesta plat la seva cuina es quedaria
orfe.
Variants
-s’
hi pot afegir ceba
-es
poden batre els ous a punt de neu
-s’hi
pot afegir llet
-s’
hi pot afegir pebrot verd, xoriço, etc.
Secret:
perquè quedi tova de dins, cal que sigui gruixuda i cal barrejar millor durant deu minuts, les patates ja
fregides, però toves (no cruixents).
Comercialment
n´hi ha versions amb espinacs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A tot arreu, fins i tot a franquicies com trobes entrepans de truites de creïlles.
Sembla un àpat ‘patater’ com tans altres, més pesat o prou indigest en general.
Amb lo bó que hi és una simple truïta a la francesa amb verdura, espinacs o un trosset de pernil.
En un llibre en francès, he trobat que també es menjava a Occitània (i ben al nord, el que ara és Alvèrnia i el LLemosí). La enjaven els pagesos, perquè era fàcil d’emportar al camp, en una època (segle XVIII? XIX? no m’en recordo) on van haver d’anar a treballar més lluny i ja no els donava temps de passar per casa seva al migdia.