Del diàleg establert entre ALEIX, ANÒNIM, MARISA, TONI DELGADO i altres que potser en deixo, n´extraiem unes fantàtiques conclusions, que comparteixo:
-en bona part, la cuina d’ avantguarda és una mauleria…com diu en Toni “quan més grans és l’ enganyifa, més adeptes té”. Això passa també amb la dieta idiota, és a dir, la “dieta mediterrània”. Suggereixo llegir l´article d’ art (Primera Rèplica), on raono això mateix analitzant l´art contemporani.
-Marisa, concideixo amb tu: jo vaig a restaurants de 12 euros, digníssimes. A prop de casa n’ hi ha un d´excel.lent (Porqueres); cada diumenge hi vaig amb amics- a fer-hi un esmorzar de forquilla . A veure si ens hi trobem un dia!
-Ai, les mares, Aleix! La meva també feia un arròs amb bacallà i carxofes. La recepta que proposo- amb garrofons- és “inventada” per mi.
-Anònim el teu raonament és impecable. Potser t’ interessara llegir l´article sobre Lévy-Strauss, on desenrotllo auest tema.
Gràcies a tots, incloent els anteriros i els que oblido. Us necessito.
De fet, ja està tot dit!
Ara l´espot publicitari: podeu seguir també el meu blog multilingüe Gastronomia Catalana (Blogger). Farem pràctiques d’ idiomes!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Parlant de colors, he llegit a la viquipèdia (article del menjar blanc) que existeix una varietat amb safrà, panses i pinyons. M’ha semblant genial! A l’article només diu això, i en passat, com si ja no es fes, és així? Sabeu si es menja encara en altres llocs?
A mi m’agradaria fer-lo, no sé si puc comprar a saco llet d’ametlles… i de safrà, compto un fil per persona, com per la paella? A casa els púdins i altres pastissos els decorem de vegades amb uns quants panses i pinyons per sobre, entenc que és així en aquest cas… o potser és tot barrejat i amb canyella per sobre? Segur que hi ha per alguna banda alguna recepta d’això, encara que sigui medieval.
Em sembla interessantíssim aquesta crema, amb el que m’agraden, amb canyella i llimona, safrà, panses i pinyons. És tan intemporal. I tan “català”, i alhora de tants països, suposo que de la mediterrània.
On puc saber més del tema?
Per cert, havia començat a pulular per allà perquè m’havien dit que hi diu, en un altre article molt més lluny, que es veu que els romans trobaven la mantega cosa de bàrbars, és cert? Prefereixo l’opinió d’algú que sé qui és… hehe… ha! jo penso que els catalans (tot i que tenim molt bona mantega del Cadí, aquí als pirineus) aquí més al sud també ens sembla encara un producte menys prestigiós que l’oli d’oliva. I als països fills de vikings, igual pensen al contrari!