De Brillat Savarin a Feuerbach, passant per Marx, l´home és allò que menja?
SOM EL QUE MENGEM?
Cada anys, des de en fa alguns, Fernando Sapiña, un savi científic (Professor del Departament de Química Orgànica, col.laborador de “Mètode”, etc.) també preocupat per les coses de la cuina, em convida a impartir un curs a la Universitat de València dins el marc de la Càtedra de Divulgació de la Ciència sota l´epígraf “Som el que mengem”. Es tracta subtituladament, d’ una “Aproximació científica a la gastronomia”, des dels seus aspectes històrics (que són els que ocupen a un servidor), de tecnolgia dels aliments, gastronomia mol.lecular, etc.Som el que mengem, en efecte: i això ja ho creien els grecs antics, ho diuen els xinesos i ho diem ara. La frase sencera- l´home és allò que menja- se sol atribuir a Jean-Anthelme Brillat-Savarin (1751-1826) el pedant i alhora brillant i fins sarcàstic autor de la Fisiologia del gust (llibre clàssic del qual en falta una edició en català, que jo sàpiga). No era un personatge qualsevol: virtuós del violí, exiliat per la Revolució als Estats Units, ric per una herència d’ un tia (per la qual es va haver de canviar el cognom), la seva obra és la primera de teoria gastronòmica. El que va escriure, en realitat, és “digue`m el que menges i et diré qui ets”. Al costat d’ una frase tan “cèlebre” com “el descobriment d’ un nou plat fa més per la felicitat de la humanitat que el descobriment d’ una nova estrella”. Però heus aquí que el nostra “brillant” Savarin s’ anticipa a tot un senyor filòsof, Feurbach, que és l´autor de l’ axioma “L´home és allò que menja”. Aquest principi “revolucionari” és impugnat per un revolucionari que no és ni més ni menys que el mateix Karl Marx. Sortosament per la gastronomia, ja sabem que el paper del marxisme sense humor- digueu-me “revisionista”- es va equivocar en un grapat de coses, de les quals encara en paguem terribles conseqüències, com és ara suposar que la revolució començaria als països industrialitzats, i no als autòcrates com Rússia: l´origen d’ un totalitarisme comunista que és, també, el gran enemic, simplement, del menjar. Només cal veure Cuba. O, si no en teniu prou,Corea del Nord, o qualsevol país passant per les glòries marxistes i immarcessibles de l´”home nou”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
També m’agradat sempre molt aquella màxima, crec que del senyor de Montaigne, que diu que "L’home és un animal que guisa" (amb raó ell sent de Peiregord ho tenia ben present).