SALUT, SEXE I SENECTUD
Els japonesos, com és sabut, estan delmant les poblacions mundials de diverses espècies marines, a causa del fet que la seva alimentació es basa en el peix i en un creixement del nivell de vida que faci que en aquell país hi hagi una demanda de peix fresc que creix exponencialment: tonyines vermelles, balenes, garotes o eriçons de mar, llagostins, calamars i altres espècies.
Els xinesos, altrament, atribueixen a certs aliments suposades virtuts més o menys prodigioses, cosa que no té res a veure- com solem pensar els occidentals amb la gastronomia en sentit estricte: així, si mengen serp i es beuen goludament la seva sang calenta, mengen gos o simi, tota mena d’ insectes i invertebrats, rates i ratpenats, nius d’ oreneta o aletes de tauró, meduses o holutúries, i fins els bonics cavallets i estrelles de mar- com han pogut comprovar els viatgers presents en ocasió dels Jocs Olímpics, ja que aquestes delícies s’ exhibien impúdicament en les botigues de fast food.
Aquesta obsessió xinesa per als aliments que procuren el que jo anomeno “les 3 esses”- salut, sexe i senectud o longevitat- fa que s’explotin també recursos naturals preciosos a les Filipines o al sudes asiàtic (nius d’ oreneta), i fins a les Canàries (aletes de tauró). Però el pitjor de tot és que ara els xinesos han entrat a sac al Tibet- nació que per als espanyols, incloent els socialistes no existeix, ja que és Xina-: de forma definitivament irrecuperable, n’ estan delmant els seus recursos- i especialment la terra i el subsòl- explotant tota mena d’ arrels, herbes, rizomes i plantes, a les quals- ja des d’antic- els han han atribuït poders miraculosos per al sexe, la salut o la senectud. Aquests repugnants productes- no tant pel seu gust, a vegades també, però sobretot pel seu origen-poductes ja els podeu trobar aquí, ja que els xinesos hi prosperen.
Si aneu al restaurant xinès, no us mirareu d’ una altra manera la sopa d’ aleta de tauró?. O, al japonès, el sahismi de tonyina vermella?. Us suggereixo un bon programa: com deia la meva àvia, cal menjar poc, i de tot. Ni japonès ni xinès, ni “mediterrani” ni carnívor…I, en general, ni vegetarià.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!