RUDI REVIL
Segurament el personatge més internacional que ha viscut a Banyoles ha estat Rudi Revil. El vaig conèixer ells anys 70, i vam esdevenir amics. Anava a casa seva- ben bé a tocar al’ estany, on vivia amb diversos animals i on em cuinava una deliciosa Carpa a la jueva. Annat a París- on m’ havia invitat, però per sort o per desgràcia no hi vaig poder anar, ja que conduïa un cotxe de carreres, i amb ell havia tingut algun ensurt- va tenir un greu accident. Quan estava a punt de morir-se a l’ Hospital Americà de París ens va cridar a mi i al metge de Mieres per veure’ns per última vegada. Va demanar que les seves cendres fossin llaçades a l’ estany de Banyoles. Vaig mantenir les relaciona amb la seva família, aquí i a Brussel.les i en algun viatge en la seva avioneta.
Crec que Banyoles faria bé a dedicar-li un carrer i/o organitzar-li un homenatge en forma de petita exposició amb alguns documents de què disposem.
Heus aquí el que en diu la Wikipèdia en francès:
“La seva mare Babeth Backes era francesa, el seu pare Alfred Weil German. Aquest últim, que es nega a ser francès després de la Primera Guerra Mundial, decideix viure amb la seva família a Franckfurt. Músic des de la infància, Rudi va crear una petita orquestra a la seva escola per a la qual ja va compondre petites peces.
A més de la música, també es dedica a pintar i escriure. També li agrada la natura i la pesca.
Va acabar els seus estudis secundaris a Alemanya. A la cerimònia de graduació, es reprodueix un disc de la seva composició.
Cap al 1935, el seu pare, Alfred Weil, tot i que protestant, fou considerat jueu per Hitler. La seva vida es fa impossible a Alemanya, marxa cap a Amèrica a Nova York.
Rudi decideix anar a París per continuar els seus estudis a l’Escola Normal de Música. Va prendre classes de piano amb Alfred Cortot i classes d’harmonia amb Nadia Boulanger.
Per guanyar-se la vida, fa gires al vespre amb “el cantant sense nom” que animen els entremissions als cinemes.
A l’estiu treballa al conservatori nord-americà del Château de Fontainebleau.
Cap als 22 va escollir anomenar-se Revil per diferenciar-se del compositor Kurt Weil.
Tot i que ha escrit cançons abans, és només després de passar tots els concursos escolars que composa oficialment.
La marxa del Stade Français, que va compondre per a una gala per a la crítica principal del Stade Français, va ser un gran èxit, que li va donar gust per la composició.
El seu primer èxit, “T’agraden els musclos a la marinera?”, decidirà la seva carrera. Els seus intèrprets són nombrosos, inclosos Damia, Ray Ventura, Berry, Fred Adison, Georges Milton … (també Edith Piaff).Molt pacifista, negant-se a portar armes, quan van esclatar rumors de guerra, va decidir unir-se al seu pare a Nova York.
Després es va convertir en pianista i cantant a l’àngel blau de Max Gordon amb altres artistes com Belafonte i Pearl Bailey. Es barreja amb tota la societat artística. Gran amic de Peggy Guggenheim, coneix Max Ernst, Magritte i Dali. També coneix a Evelyn Humphrey, que serà la seva amiga i patrona durant molts anys.
A més de les cançons, Rudi composa música de cinema i un ballet “Zodiac”
Quan Amèrica va a la guerra, encara que es nega a portar armes, aconsegueix reformar-se. Després de cinc anys als Estats Units, es va convertir en ciutadà americà i va prendre oficialment el nom de Revil.
El 1946 va tornar a Europa per recollir els seus drets d’autor i veure la seva família i amics.
Va ser a l’avió DC4 de Sabena que va inaugurar la ruta Brussel·les-Nova York quan es va estavellar a l’illa de Terranova a pocs quilòmetres de Gander. Greument cremat a la cara i a les mans, una desagradable fractura de la cama, va ser un dels 18 supervivents. Molt traumatitzat, amb les mans danyades i el seu futur com a músic es veu molt compromès. Ha perdut tota inspiració. Infermer i recuperat a Nova York, va romandre-hi tres anys.
El 1949 va tornar a París amb l’esperança que, en redescobrir el seu barri, els seus amics, els seus hàbits, la inspiració tornaria. Això és el que està passant. Té la sort de tornar a l’habitació que ocupava abans de la guerra. Molt ràpidament va començar a compondre de nou.
El 1951 va crear Editions Régent amb Jacques Plante. La compra d’un catàleg d’obres d’Amèrica del Sud contribueix a la creació d’aquestes edicions, és Rudi qui introduirà Samba a França. Aquestes edicions esdevindran el 1956 Les Editions Tropicales. Rudi col·labora molt amb el seu amic Sidney Nathan, editor nord-americà.
És membre de Sacem i membre de la Societat Civil d’Autors, Compositors i Editors, de la qual és membre de la junta directiva.
Tant artista com empresari, això assegura el seu èxit. Perfeccionista, meticulós, coneixedor dels gustos europeus i americans, també té el do de descobrir obres, artistes o autors.
Als 55 anys, va vendre la seva editorial, es va retirar a Sacem i va voler viatjar pel món per trobar el llac dels seus somnis on instal·lar-se. Per a aquest viatge, té una casa mòbil construïda. S’establirà a Banyoles on viurà dies feliços”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!