Si teniu una olivera/oliu o si compreu olives acabades de collir, o si us en regalen, podeu fer-ne una magnífica conserva, natural i molt gustosa.
OLIVES MORTES
Les anomenades olives d’ Aragó (que són també catalanes, ja que es fan a Ponent i a la Franja, on se’ n diuen olives mortes), són unes de les millors, per a mi fins i tot superiors a les de Kalamata, Grècia, de tanta fama. A Calaceit, per exemple, s’ en fan algunes d’ extraordinàries, que es venen en comerços locals. Val la pena el viatge.
Aquí us presento una recepta, molt fàcil de fer a casa, d’ olives mortes amanides.
Ingredients
1 kg d’ olives
½ got de vinagre,1/2 got de sal, pebre o bitxo, pela de llimona
Elaboració
Recolliu o plegueu les olives negres (és a dir, ben madures, cap a desembre o més tard, que hagin passat fred). Poseu-les en un garbell o canyís i deixeu-les assecar durant almenys 30 dies, fins que veieu que hagin quedat eixutes. De dia les teniu a fora i de nit les poseu a cobert.
En el moment de confitar-les, renteu-les amb aigua. Feu una barreja amb el vinagre, la sal, el bitxo i la llimona. Poseu-les amb les olives en un pot. Remeneu-ho 4 0 5 vegades fins a arribar a un mes, moment en el qual ja es poden menjar.
Notes
Hi ha qui prescindeix dels condiment, i qui hi posa pela de taronja en comptes de llimona.
Si les voleu seques, prepareu-les “maurades” (estovades). Aneu prement les olives amb els dits. Col.loqueu-les en una gerra amb tap, sense omplir-la, i amaniu-les amb un pols de sal- no us heu de passar- i una pela de llimona a trossos. De tant en tant hi doneu la volta, durant tot un dia. A continuació les col.loqueu en un canyís, a l´exterior, durant uns 4 o més dies. Ja es poden menjar tot seguit.
O bé “mateu” les olives, un cop recollides, amb sal durant uns 25 dies, donant-hi voltes com a mínim un parell de cops cada dia, fins que ja es veu que tenen un gust agradable. Llavors es poden conservar en sec, o bé en aigua-sal (1/9 de sal i aigua), posant-hi llimona, farigola, llorer, grans d’ all, orenga, sajolida, romaní etc., fent una barreja al gust o posant-hi una sola herba. Jo, particularment, en prescindeixo, tot i que am romaní, farigola o sajolida són molt agradables.
Conserva en sec (olives d’ Aragó):un cop “mortes” pel fred i la sal (25 dies), se’ n treu la sal sobrant i s´amaneixen, en sec, en un pot amb un raget de vinagre i, opcionalment, pela de llimona i all.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!