MOROS, JUEUS I
CRISTIANS
La religió ha estat i és un element fonamental
per a definir els paràmetres d’ allò que mengem, els costums i les festes,
etc. Del Nadal, al Roshanà, al Ramadà, totes les religions proposen elements
que s’ hi relacionen.
“Qui va a Liorna,
no torna”:Aquesta dita mallorquina reflecteix la paorosa vivència dels jueus
mallorquins- el únics jueus de llengua catalana existents, ja que els que varen
ser expulsats es varen fondre amb els sefardites, de parla espanyola-. Els
xuetes- com eren, i són, anomenats de forma insultant; el nom sembla que es
relaciona amb xulla o xúia o xua- fins al segle XIX varen ser sotmesos als
rigors de la Inquisició espanyola- una eina de terrorisme d’ estat, amb
l´aquiescència de l´Església- . I justament, com sempre, els aliments. El motiu
més recurrent de denúncia que apareix a les actes de la Santa Inquisición (que,
és clar, operava i jutjava en espanyols, davant d’ uns terroritzats mallorquins
que sovint no coneixien aquesta llengua
imposada) és el tema alimentari. Bastava denunciar una veïna- el denunciant era
secret- pel fet que feia els ous frits (ferrats) amb oli d’ oliva com a motiu
de ser judaïtzant. Per això al llibre La cuina
de Mallorca, apunto la tesi que la
cuina i pastisseria de Mallorca és
fortament judaïtzant, justament per l´ús tan sistemàtic- que no trobem en cap
cuina mediterrània, del saïm (llard, greix de porc). Fins i tot un pastís d’ indubtable origen semític, com l´ensaïmada, n’ agafa
el nom!. Georges Sand ho va observar, i ho va criticar, sense saber-ne les
causes: els plats, pastissos, i pastes amb elements porquins (ensaïmada amb
tallades- sobrassada-, panades de xot- xai-, típicament jueves, però amb un
bocí de sobrassada, no fos dit- li sortien per les orelles. És judaïtzant, com
deia- cosa que pot semblar una paradoxa- per aquest ús tan sistemàtic del porc, fins i tot en les coses dolces…no
fos cas que algú xerrés que som xuetes…!. Només en una altra illa mediterrània
vaig poder observar un consum inusual de por, a Xipre: però en aquest cas com a
motiu d’ identitat nacional en ésser quasi la meitat de l’ illa ocupada per
Turquia (de religió islàmica). I, com és sabut, l´Islam- com el Judaisme-
prohibiexen el consum de la carn de porc. Per cert, que a Xipre s’ hi fa, per
Pasqua una pasta amb el nom d’ origen català, la flaona (flaó de Morella, d’
Eivissa). L’ amic Alexandros, que és pastisser, men va donar la recepta. Al llibre Les postres i
pastissos de l´àvia en dóna la història i al recepta.
Bé, tornem a
Liorna- Livorno, un actiu port de la Toscana- Aquesta ciutat, ja des del segle
XVI, era un port de llibertats, ja que acollia les minories i els perseguits:
naturlament, tots els xuetes que podien s’ hi escapaven…fins arribar “al
darrer blau”, com diu en la seva gran
novel.la la Carme Riera. Encara avui Liorna té la comunitat jueva més important
d’ Itàlia, una imponent sinagoga moderna (l´antiga va ser dustruïda durant la
2º Guerra Mundial, a posta) tot i que en el Centre d’ Estudis hebraics no són
conscients d’ aquesta afluència mallorquina- ja que se sol confondre els
sefardites amb els jueus catalans, una cosa ben diferent-. De fet, en una
visita acabada de fer, hi he trobat receptes idèntiques: per exemple, els jueus
de Liorna fan a les Triglie alla
livornese; el mateix plat, a Mallorca, són els Molls frits amb tomàtiga.
Espero trobar mes rastres d’ aquesta presència.
Aquesta deliciosa
recepta de mols o rogers és, també ben mediterrània, ja que sota formes similars
la retrobem a Provença, a Grècia i a Turquia.
Per saber-ne més
Blog Gastronomia Catalana:
http://jaumefabrega.blogspot.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!