El Bulli anuncia el seu tancament, després de dues temporades. començnat pel pròxim juny.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:49.65pt 80.8pt 155.95pt 80.8pt;
mso-header-margin:5.65pt;
mso-footer-margin:155.95pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
I DESPRÉS DE FERRAN ADRIÀ, QUÈ?
Cal retornar a la cuina de
cassoles, Cal retornar a la cuina del producte. Cal retornar a la cuina del
territori.
D’ aqui a dos anys Ferran Adrià plegarà
del restaurant, però la seva tasca fenomenal continuarà en forma de Fundació,
dedicada a promocionar la cuina, concedir beques, etc.
És hora, potser, de replantejar-se la continuïtat d’ un model
culinari que en ell ha tingut el seu punt àlgid, i que queda com un fenomenal
patrimoni, que, des del punt de vista del país i turístic, sobretot a Catalunya
i Girona, no hem sabut aprofitar prou. Com he escrit sovint, Ferran Adrià és el
català més universal.
Tot i que segons Faustino Cordón “cuinar va fer l’
home”- Cocinar hizo al hombre va
inaugurar una excel.lent col.lecció de textos gastronòmics- “Los 5
sentidos”- dirigida per Xavier Domingo-, s’ entén que és la dona la que va
fer la cuina.
Les tesis del savi extremenyo-català (per part de mare)
són d’ allò més suggestives, i es resumeix en el fet que “la cuina va ensenyar a parlar,
i així va modelar l’ home”. O sigui, que “la troballa de l’activitat
culinària va precedir la paraula, va constituir, de fet, la condició per tal
que sorgís la paraula”. L’ hominització, doncs, es relaciona amb el foc i
la cuina. L´antropòleg Lévi-Strauss ho rebla parlant de l´aportació de la dona,
que inventa la cuina al Neolític.
Què ens en queda, d’ aquella cuina prehistòrica feta de brases i de cassoles, ja que ela dona
inventa alhora la cuina, la ceràmica per cuinar i l´agricultura per tenir els
productes a l´abast?. Molt:cuines i brases, foc i cassoles. I no és poc. I més
coses: un equip d’ arqueòlegs de la Universitat Autònoma
de Barcelona ha demostrat que la beguda dels nostres avantpassats de Gavà era la cervesa – que la casa San Miguel,
que triomfa allà on va-, ha reconstruït. El jaciment de Genò (prop d’ Aitona,
al Segrià), corresponent al Bronze final, ens ha permès ensumar la cervesa més
antiga d’ Europa- 1100-1000 aC- feta, correctament, amb malt de cereal (ordi o
blat tipus espelta). Ara, el blat prehistòric conegut com a espelta, torna a
estar de moda, i ja en trobem pràcticament a totes les fleques, després de l’auge
que va obtenir a Itàlia.
Un famós paleontòleg- que ha estat a Serinyà-, Jacques
Delteuil, és l’ autor, justament, de La
cuisine paléolitique, i l’ ha fet
arribar fins avui… Fins i tot amb la crítica que fa a certes cuines massa
florides que fan alguns cuiners quan afirma, en pro de al senzillesa i la
veritat dels ingredients- qualitats prehistòriques, i de sempre-, que “les
flors són enemigues de la cuina”-.
Davant tanta “creativitat” desbordada d’alguns
cuiners actuals, de l’escola d’ Adrià o d’ altres, potser caldria
replantejar-se aquesta sàvia frase. Per a molts, la cuina actual d’alguns grans
xefs que es creuen
Miquel Àngel té massa flors.
Potser és hora de tornar a posar la mirada en allò propi,
en el territori, en el producte: allò que els italians, amb intel.ligència, ja
estan fent fa temps. Tornar a posar els pues a terra i, literalment, amarar-se
de la terra, de la seva veu, dels seus productes. Si no ho fem nosaltres, no ho
farà ningú per nosaltres.
Moviments afins
-Slow Food, moviment d’ origen
italià que proposa la tornada a la cuina tradicional i als productes propis del
territori, tot respectant la biodiversitat.
-“La cuina del Sils”, grup
gastronòmic dedicat a la promoció de la cuina tradicional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!