BONA VIDA

Jaume Fàbrega

25 d'agost de 2007
2 comentaris

País/TROBADORS I CÀTARS: OCCITÀNIA, PAÍS MÀRTIR

Sarkozy acaba de declarar que no tindrà contemplacions amb els "terroristes"; per Espanya i França, reïvindicar els drets nacionals és ser terrorista: cal ser amics dels qui els defensen, com Xirinachs. No són terroristes els estats que han practicat- el genocidi, que continuen opirmint la llengua occitana i la catalana?. I no ho és un partit que no ha condemnat mai el franquisme?. I no són amics seus els qui, des de l´esquerra, diuen que tenen pares falangistes?.

TROBADORS, CAÀTARS I  LA NACIÓ DESTRUÏDA

Tot i que no és el meu estil, per una vegada em permetran una expansió personal. Sempre m’ ha sentit atret i fascinat  pel món dels trobadors i trobairitz en particular i per la civilització occitana en general. Per mor dels seus poemes i cançons- encara tan vivents, i alguns dels quals sé de cor- vaig aprendre la llengua occitana- amb la qual he gosat impartir classes a

la Universitat Occitana d’ Estiu-, he dedicat a aquesta nació diversos articles , un llibre del que n’ estic molt satisfet (La cuina dels país dels càtars.Cultura i plats d’ Occitània, de Gascunya a Provença) i he passejat arreu dels Països Catalans i Occitània- en català i occità- un espectacle de butxaca titulat “El cor menjat”, que he escrit inspirat, precisament, en la vida d’ un trobador català, Guillem de Cabestany.

Quan parlem de trobadors, de càtars, etc. estem parlant d’ una antiga nació- Occitània- que va civilitzar Europa i va fer  de la seva llengua, l’ occità, la primera llengua romànica unificada i internacional: i això en bona part degut als trobadors,que amb les seves fascinants composicions i músiques feien sonar la llengua d’ oc de Praga a Toledo. Per als catalans això té un significat especial: l’ occità és també la nostra primera llengua clàssica, en la que escrivien , abans d’ Ausiàs March, els poetes, els nobles i fins els reis. Si França no hagués interromput el procés de construcció de la nació i la llengua occitano-catalana avui, probablement, seríem un sol poble i una de les més grans nacions d’ Europa, a banda i banda dels Pirineus. Però la història és sabuda: amb la derrota de Muret el 1213  desapareix l’ entorn culturals dels trobadors, la llengua occitana és perseguida i proscrita, els llibres són cremats- i , també físicament, trobadors i càtars, al Prat dels Cremats de Montsegur- en un procés violent i continu- que encara dura avui- que, sens dubte, mereix ser qualificat de genocidi cultural i nacional. França, encara avui, oculta aquesta nació i aquesta cultura o bé la redueix a un miserable folklore per a turistes en nom d’ uns falsejat “catarisme” de postal en un “Midi” colonitza i humiliat, i on la seva llengua, encara perseguida, és considerada un infamant “patois”.

Però ens queden les veus immortals dels trobadors i trobairitz que, encara avui, ens interpel.len, de forma emocionat, sobre l’ amor, la vida, la mort i fins i tot la sàtira, la crítica i l’humor més descarnat.

Citant només algun d’ aquests trobadors ens trobem amb Bernat de Ventadorn (…1148-1194…), gran entre els grans, “inventor” de l´amor (paraula occitana) i els seus secrets cortesans. Guillem de Berguedà (…1140-1203…), assassí i viatger, guerrer i autor crític amb la llengua més esmolada i càustica que mai s’ ha vist. Beatritz de Dia (vers 1160), la comtessa que, al costat d’

altres trobairitz, demostraven com en aquella civilització les dones hi tenien veu i que, com a dona és capaç d’ emocionar-nos amb els seus mals d’ amor. Giraut de Bornelh(…1165-1220…), que converteix el cant d’ amor en  un “trobar clus” (clos, tancat) d’ una alta distinció intel.lectual. Jofre de Foixà, l’ empordanès que se’ns mostra amic de l’ amor i dels plaers gastronòmics, que descriu a través de plats deliciosos, i, finalment, Cercamon (…1135-1152…), alhora amorós i discursiu, cercador i obridors de nous móns de la poesia de tots els temps.

Diem, com Bernat de Ventadorn, en paraules que, al cap de més de mil anys encara avui ens poden emocionar:

Anar posc ses vestidura,

nutz en ma chamisa,

car fin’amors m’ assegura

de la freja biza.

(Puc anar sense vestidura, nu i en camisa, car el veritable amor em protegeix de la freda brisa).

  1. Què té més a veure amb l’esquarterament de la pròpia Catalunya Nord, la franja del ponent de la terra ferma, Andorra i ses illes.

    Però el País Valencià  es un territori més com Catalunya oprimit per l’Estat espanyol com qualsevol altre territori occità, Provença, Gascunya, Alvèrnia o qualsevol altre, al qual els catalans deuen respectar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!